Fa unes setmanes el bon amic manacorí Gabriel Barceló Bover ens feu arribar un exemplar de la miscel·lània dedicada al número 200 de la col·lecció «Coses Nostres».

La col·lecció s'inicià l'any 1981 i ha donat vida a dos-cents volums, entre els quals, alguna altra miscel·lània. Cada opuscle o llibre és diferent, però sempre es procura que les temàtiques que hi apareixen estiguin relacionades, de manera especial, amb Cas Concos des Cavaller, que depèn del municipi de Felanitx, o bé amb l'illa de Mallorca.

Josep Grimalt i la seva esposa, Antònia Vaquer, residents al llogarret, en són els directors i editors. Darrere de projectes d'aquesta envergadura, sempre hi ha persones entusiastes i generoses... amb esperit pedagògic i amb voluntat de recopilar i divulgar la història d'un poble, d'una comarca i, en aquest cas, del conjunt d'una illa.

Heus ací unes paraules de Gabriel Barceló, autor del pròleg, que són ben clarificadores: «Certament em sent lligat, d'uns anys ençà, a aquest recull ja bicentenari. L'admir, i l'estim, la col·lecció, sobretot pel seu tarannà de llenguatge planer, sempre entenedor i alhora de qualitat i de bon gust, que ha assolit gran prestigi al Migjorn de Mallorca pels temes que toca tan assequibles i propers a la gent que s'agrada de llegir i guardar, cosa que ha ajudat que la llengua catalana de Mallorca sigui ben viva i que hagi engrescat tanta gent a estimar-la i a conrear-la».

La temàtica dels textos d'aquesta publicació és molt rica i variada. Estan signats per més de cent autors, la majoria de diferents poblacions de l'illa, però també n'hi ha de la resta dels Països Catalans. Hi apareixen, a més, dues col·laboracions en forma d'escultura; catorze, de pintura, i quatre, de música. En molts dels escrits, ens hi podem sentir molt a prop o bé plenament identificats. I és que, entre pobles germans, amb quina facilitat i rapidesa es trenen lligams de tota mena quan aprofundim en el coneixement dels diferents territoris.

Els guanys econòmics per als impulsors del projecte, com sol passar en aquests casos, són nuls, però les satisfaccions, moltíssimes. Una de molt especial. Un any es proposaren fer una corona poètica. El repte era immens, però al final pogueren comptar amb la participació de més de 40 dels millors poetes.

Aquest volum és un diamant que fa brillar la idea que l'obertura al món és ?i ha de ser? perfectament compatible amb l'autoestima envers les coses pròpies. Molts d'anys i bons, benvolguts Josep i Antònia!