Plou. Plou molt i els rius es desborden. Girona, tres vegades immortal i mil vegades inundada. La història es repeteix però la memòria és feble i, sobretot, selectiva. Popularment sempre s'ha dit que el temps és boig i ara ens sorprenem que no sigui ordenat, cíclic i previsible. Desorientats per la desmemòria o empentats per la supèrbia tenim fins i tot l'ambició de controlar el temps a través del nostre comportament, una mica com pretenien les oracions i els balls dels xamans de la tribu per controlar la natura o mitigar la ira dels déus. Els primer a donar-li caràcter oficial van ser els membres del Parlament Europeu, que va ser el primer de tot el món a declarar el continent en situació d'emergència climàtica. Ahir mateix el nou govern d'Espanya va seguir el seu exemple i va fer el mateix però, quina emergència real permet no fer res després de declarar-la? Deixant ordres i decrets per a més endavant el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, després del consell de ministres el que va fer va ser agafar el seu avió oficial per anar fins a Davos a participar en el Fòrum Econòmic Mundial. Però allà tot el protagonisme se l'emportaran dues persones: la jove activista sueca Greta Thunberg i el polèmic presidents dels Estats Units, Donald Trump. Quina imatge: el nou món i el que s'esgota, la innocència i la culpa, la força de la gent i els interessos dels poderosos. Thunberg i Trump són la bella i la bèstia, però aquest cop el conte no pot acabar bé perquè no hi ha matisos que permetin descobrir una ànima que pateix amagada sota un aspecte sinistre. Quan s'enfronten el bé i el mal no es pot dubtar de bàndol. Els que alimenten aquest debat maniqueu concentren tots els seus esforços a capitalitzar els rèdits de la causa guanyadora, que és del que discutiran els participants al Fòrum de Davos. Ho diu la màxima dels negocis: si una cosa va bé, canvia-la. I a sobre aconseguiran que els donem les gràcies.
