A França, ja està en marxa l'Any de la Bande Dessinée. Des del dia 15, la historietista Catherine Meurisse (una de les poques dones de Charlie Hebdo) ocupa un seient a l'Acadèmia de Belles Arts. Bon cop d'efecte.

Per què els francesos dediquen un any sencer al còmic? Si ens hem de creure Franck Riester, ministre de Cultura, ho fan per millorar la posició de la BD en el panorama cultural, per potenciar la força dels creadors i per demostrar, en definitiva, que França adora el novè art.

D'això de l'adoració, pocs en deuen dubtar... A l'estat veí, es publiquen més de 5.000 títols de còmic anuals (l'11% del conjunt de llibres editats). I els preus per pàgina dibuixada són molt superiors als d'aquí.

Tot i tenir unes condicions laborals (i una consideració artística) que ens donen vuitanta mil voltes, els dibuixants i els guionistes francesos també s'han vist colpejats per la crisi i, recelosos d'aquest devessall d'actes del 2020, reclamen més ajuts a la creació, més millores en els impostos, en les futures pensions i en l'accés a la protecció social.

Els polítics ja els han respost que, a la tardor, es prendran mesures concretes per garantir la «posició social, econòmica i cultural» de la BD i dels seus artesans. Potser sí.

Mentrestant, a casa nostra, faríem bé d'aprendre dels veïns. Hem de ser més ambiciosos. Hem d'apostar per la creació d'àlbums, novel·les gràfiques i sèries produïdes a Catalunya. Però, si volem aconseguir un bon nivell artístic, els nostres autors també hauran de rebre un tracte professional digne. Europeu. O no podrem ser competitius.