Explica Pedro Sánchez en unes primerenques memòries que la seva primera mesura en arribar a La Moncloa va ser canviar el matalàs del llit presidencial. Ara que ha revalidat l'ocupació amb caràcter fix, el cap de Govern acaba de disposar una altra mudança, aquesta vegada en el calendari. Els Consells de Ministres que se celebraven ordinàriament divendres passaran a dimarts, que és dia de mal averany.

En això es coneix que dins de Sánchez hi ha un reformista, encara que molts el prenguin erròniament per revolucionari. En lloc del matalàs o el dia habilitat per a les reunions de Govern, podria haver canviat els noms dels mesos a la manera que va inaugurar -efímerament- la Revolució Francesa. Tindríem així un mes germinal, cap a la primavera; un brumari al començament de la tardor i un altre plujós amb l'arribada de l'hivern. Però no.

Socialdemòcrata, al capdavall, el president s'ha limitat a introduir reformes d'abast més aviat mòdic. Pot ser que els seus socis de govern no intuissin que el canvi polític anunciat començaria per un canvi en el matalàs i un altre en la data de Consell; però per alguna cosa cal començar. Un viatge de deu mil quilòmetres comença per un sol pas, segons ens recorden els xinesos en un dels seus innombrables proverbis.

Felipe González, un dels predecessors de Sánchez en el càrrec, va guanyar en el seu dia les eleccions amb el lema: «Pel canvi»; i efectivament va complir la seva promesa. Va canviar d'opinió només d'assumir el poder i, en comptes de treure Espanya de l'OTAN, va convocar un referèndum per afermar el país en aquesta organització. El més notable és que va obtenir el suport de la ciutadania, de manera que molts dels que l'havien votat per la sortida ho van fer també a favor de l'entrada.

Conscient, potser, d'aquest caràcter mudable de l'opinió pública, Sánchez diu una cosa i la contrària amb la mateixa convicció que González; i no hi ha cap raó per retreure-li-ho. Ja el genial Maquiavel va deixar dit que en l'art de la governació no existeix l'engany, sinó un acord tàcit entre els que enganyen i els que estan disposats a deixar-se enganyar. És un concepte que val imparcialment per a l'esquerra, la dreta, el centre i els migpensionistes.

Si de cas, el president ha revelat el seu caràcter una mica temerari en triar un dia de ressonàncies infaustes com dimarts per a la celebració dels Consells en els quals es decideix la sort -bona o dolenta- del país. En dimarts no convé casar-se ni embarcar-se, encara que res diu el pedestre refranyer de les reunions de Govern.

Tampoc cal donar gaire crèdit a aquests presagis, si es té en compte que el dia de mala sort en els països anglosaxons és, en realitat, divendres. Precisament la data de la setmana en què fins a l'arribada del reformista Sánchez venia reunint-se per tradició el Consell de Ministres.

Es coneix, en tot cas, que al president no l'afligeix cap superstició i confia -amb raó- en la bona fortuna que fins ara l'ha acompanyat. Ni tan sols sembla espantar-lo l'eventualitat que alguna vegada hagi de reunir el seu Govern en dimarts i tretze o, pitjor encara, en dimarts de Carnaval, que és festivitat propícia als acudits per mera associació d'idees. Sánchez, governant audaç, ha decidit embarcar el seu Govern els dimarts. A veure si hi ha sort i el refrany està errat.