23 de gener de 2020
23.01.2020

El fracàs de l'Euromed

23.01.2020 | 00:51

Fa quatre dies Renfe anunciava per tots els mitjans allò que havia de ser gairebé l'invent del segle: la reducció en més de quaranta minuts del trajecte Barcelona-València mitjançant aquell enginy anomenat Euromed. Si ho haguéssim de traduir podríem dir que es tracta d'un pegat amb el qual intenten fer-nos creure que ha millorat la connexió ferroviària pel litoral mediterrani, mentre seguim esperant l'accés en alta velocitat entre la segona i la tercera ciutat més importants de l'estat espanyol i per tal que no ens desesperem.

Doncs bé, des de l'entrada en funcionament d'aquest suposat minitren veloç, han passat tres coses: d'una banda, la reducció del temps entre València i Barcelona segueix estant només en els somnis dels directius de Renfe. La segona cosa és que, ara, la meitat de les poblacions turístiques de Tarragona s'han quedat sense tren. I la tercera és que de Girona a Barcelona han desaparegut dos trens d'alta velocitat que han estat substituïts per aquesta mena de rodalies anomenada Euromed, que acumula diàriament una col·lecció de retards, tant si va cap a Barcelona com si torna cap a Girona. Això sí, el preu del nou tren entre Girona i Barcelona segueix essent el mateix que quan anàvem en AVE.

Renfe ja ho té això, no hi ha manera que faci les coses bé. Tant és així que des de fa quaranta anys seria probablement l'única empresa que guanyaria cada any totes les nominacions a pitjor reputació, a pitjor servei i a la incapacitat de millora. Això a qualsevol lloc del món ho anomenarien incompetència, cosa que no és estranya tenint en compte que tots els presidents que ha tingut aquesta companyia són càrrecs procedents de partits polítics als quals es recompensa no per les seves actituds o capacitats sinó pels serveis prestats.

I si encara haguéssim de sumar tots els greuges pels serveis de rodalies el resultat seria esperpèntic, tenint en compte que avui dia es triga molt més a fer alguns trajectes que quan aquests es varen inaugurar a principis del segle passat. Vaja, una vergonya amb lletres grosses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook