Els foodies -de l' anglès food, menjar- estan de moda. Són persones «tastaolletes» que acudeixen als restaurants i pengen les fotos que fan a les xarxes socials, particularment a través de pàgines o de l'aplicació de fotografia Instagram. Alguns tenen una gran influència, i solen ser convocats -i pagats- pels patronats o oficines de turisme a fi de difondre la gastronomia d'una zona. Alguns formen part, justament, dels influencers, sovint cridats pel Patronat de la Costa Brava, Girona, etc.

En tot cas hi veig un problema: solen estar més atents a la cuina d'autor, moderna i de fusió i als seus aspectes visuals que no pas a la cuina tradicional. Fa la impressió que més que cercar plats bons, busquen plats atractius. I els sol interessar més l'aspecte visual dels plats que la seva bondat o congruència. De fet moltes de les seves fotos són muntatges visuals, com una mena de food art en fotografia.

No obstant, gràcies a les xarxes socials, el món gastronòmic està a l'ordre del dia. Ens ho demostren alguns perfils a Instagram. Els primers superen els 150.000 seguidors. Laura López, per exemple, és la instagramer de moda. El seu perfil és un esclat de colors. Es defineix com a Food Stylist i totes les seves fotos de plats són espectaculars. Cuida tots els detalls al màxim i és una de les pioneres en el món del food photography. Acaba de publicar un llibre (ArteFoodie) en el qual es poden veure les seves millors creacions. Delicious Martha en té uns 157.000. Cada una de les fotos que publica en el seu compte d'Instagram és una obra d'art. Aquí, Josep «Pitu» Roca ens ensenya alguns dels millors vins al seu Instagram. Com a sommelier, té coneixement enològic i explica en un llenguatge molt pròxim al consumidor les característiques dels grans vins.

Altrament, a les xarxes hi ha un munt de blogs, pàgines, etc., de gastronomia. La major part d'ells perfectament negligibles. Moltes, a l'hora d'explicar una recepeta, ens avorreixen amb un munt de fotos del tot innecessàries, i que fan molt difícil la consulta, perquè fan perdre temps. En aquestes xarxes, doncs, hi prima el contingut visual, amb fotos, fetes amb mòbil o amb càmeres rèflex més sofisticades i trípode que, francament, no sé què aporten. Sovint trucades i manipulades, enlluernen amb el seu cromatisme, composició, etc., però, per a mi, estan fora de lloc.

Altrament, sobta com els autors d'aquests blogs, sovint, no tenen cap mania a copiar i fer plagis. En els blocs catalans -i alguns d'espanyols molt sovint-, hi apareixen, sense citar-ne l'autor, paràgrafs complets, receptes, informacions molt concretes que reconec com a meves. Això rai, però, almenys seran continguts amb una certa garantia.

El pitjor són els errors amb molts d'aquests continguts de les xarxes, fins i tot els genèrics de Huawei i altres. En un d'aquests darrers on es parla de 5 plats de la cuina catalana, a cadascun hi ha, almenys, un error. Al pa amb tomàquet explica, en realitat, com es fa a Madrid el «pantumaca»: torrant el pa i posant-hi tomàquet triturat, no sucat. Els canelons a la catalana són anomenats «de carn d'olla», seguint el tòpic fals de què es feien amb sobres de l'escudella i carn d'olla. No voleu saber el que es diu del suquet!