Els serveis d'emergència i prevenció han trobat en la sobreactuació una eina eficaç per mantenir-nos a ratlla. Passar-se una setmana advertint que arribava la tempesta del segle, tancant escoles, impedint activitats a l'aire lliure i confinant-nos a casa (mai abans havia estat confinat quina emoció!), impedeix que la gent es mogui o vagi a llocs perillosos. Això rebaixa amb un percentatge molt elevat el risc de les rucades habituals: travessar amb cotxe passallissos de rius i de rieres furioses, que tants morts van causar a Catalunya durant anys; anar a veure les onades a l'espigó (uns quants morts més) o simplement desplaçar-se en cotxe per vies plenes d'aigua o de neu (centenars de morts més en el passat).

La tàctica «que ve el llop» està resultant molt eficient a les autoritats durant els darrers episodis d'emergència per evitar més desgràcies de les inevitables. També per aparèixer constantment a la tele fent veure que dominen les aigües i els vents.

Això compta amb la complicitat interessada de molts mitjans, sobretot televisius, que han convertit la transmissió constant de fenòmens meteorològics en programes de gran rendibilitat d'audiències i, per tant, comercials. Ja sigui mostrant coales australians deshidratats i moribunds o ensenyant gironins posant sacs de ciment a les portes del Barri Vell o traient aigua de les cases mentre ploren perquè ho han perdut tot.

Onades colpejant espigons, escumes de mar invasores, pantans plens i amenaçadors, camps immensos inundats, cotxes negats, pavellons i hospitals convertits en piscines, rates sortint disparades de les clavegueres, platges plenes de tonyines mortes amb gent escuarterant-les per fer sushi, persones desaparegudes, reporters enterrats a la neu i patint congelacions en directe o arrossegats pel vent. Què més es pot demanar! Grans elements per a l'entreteniment modern: l'infoxou. Mirar la tele menjant fruits secs o fent una cervesa i espiant les desgràcies alienes.

La desgràcia dels altres sempre ha estat rendible però amb els mitjans tècnics d'avui en dia, que permeten posar una càmera enmig d'un tifó i transmetre'l en directe, ja és la punyetera bomba.

I entremig de tot això, encara molt periodisme de servei, ponderat i crític. Difícil convivència.