Sembla que al moll de l'os de les joies d'una coneguda marca de luxe s'hi han trobat materials plàstics o resines sintètiques, no sé, substàncies que, en definitiva, no eren or. Hi ha un presumpte engany aquí en fase d'investigació, aviat s'aclarirà. Els dies que a casa hi havia cocido, quan jo era petit, ens barallàvem, com a la prehistòria, pel moll de l'os, l'aportació de calories del qual resultava extraordinària. Llavors no sabíem el que era una caloria, però teníem experiència del fred i intuíem com minorar-lo. Quan aconseguia arrabassar l'os als meus germans, extreia el seu contingut i l'estenia sobre una llesca de pa, la molla del qual, en amarar-se, tenia gust de glòria. Penso ara què hauria passat si el nostre carnisser s'hagués dedicat a substituir aquella substància medul·lar per un producte menys energètic. Potser el moll de l'os manqués del valor simbòlic que li atribuïm quan ens hi referim per assenyalar la importància d'una cosa: el moll de l'os de la legislació, el de la política, el de la poesia, el de l'activitat econòmica, etc.

L'altre dia vaig estar en un restaurant on servien moll de l'os al forn. Utilitzaven de continent el mateix os, partit de forma longitudinal. Donava gust accedir amb aquella facilitat al miracle gastronòmic de la meva infància. Cal tenir en compte que el teixit de la medul·la és l'encarregat de produir els glòbuls vermells (uns cinc-cents mil milions al dia en el nostre cas), a més dels limfòcits, tan preciosos per al sistema immune. Quan es parla d'un «afer medul·lar», es pretén destacar alguna cosa de la màxima importància: la medul·la d'un negoci, d'una filosofia, d'un sistema educatiu. De la mateixa manera que tots els vertebrats tenim esquelet, tot saber com cal ha de contenir un nucli irradiador de la seva doctrina. El de l'empresa de joieria suposadament estafadora és simple plàstic. Escombraries.

Té la realitat (el que anomenem realitat) un moll de l'os, una medul·la, un nucli, un cabdell? De tenir-ne, seria un conte. És un conte. Venim d'aquí, del conte. El sistema limfàtic del món és un conte. Si féssim un tall longitudinal en l'os de la realitat, veuríem que a dins hi ha un conte. De qui depèn que acabi malament?