Gloria, la borrasca més obscena de l'últim mig segle, va ser clement amb Madrid. Mentre fa dos dies Girona confinava veïns, desembassava pantans, es quedava sense aigua potable unes hores i creuava els dits perquè el Ter i l'Onyar no l'engolissin, a la capital (de veritat) les racions de torreznos (rostes), callos (cap i pota amb tripa) i mollejas (lletons) volaven a la velocitat de la llum per tabernes i bars de carrers empedrats del centre plens de concurrència. Va ploure, allà, però amb seny, que la rauxa és «marca Catalunya». Desprenen confiança, els madrilenys, la del que se sap guanyador, fins al punt que quan detecten (a l'instant) un catalanet el tracten amb certa compassió, el miren amb ullets de «tranquil que la putada que us han fet passarà». I allà van fent, que aquí ja som líders en fer el burro i perdre el temps. I vinga torreznos, callos i mollejas (i canyes), que les victòries s'han de celebrar. I els en vindran més, per ruïna dels pobres desgraciats de perifèria que un dia es van llevar pensant que farien caure el poder messetari disfressats del Che. L'estocada definitiva arribarà amb tota probabilitat de latituds més nòrdiques, d'on es debat el suplicatori contra l'eurodiputat Carles Puigdemont (que santa Rita li conservi la immunitat).

Conscient que el temps juga a la contra, a l'expresident només li queda l'escarafall per mantenir les constants polítiques amb vida: l'aquelarre nacionalista anunciat a Perpinyà per al febrer és una maniobra desesperada més del que se sap perdedor. Trigarà mesos, però el Parlament Europeu votarà el suplicatori. Com que els britànics ja no hi seran, quedaran 705 parlamentaris, 46 menys, de manera que la protecció de Puigdemont quedaria en suspens amb 353 vots a favor del suplicatori. El «sí» del Partit Popular Europeu són faves gairebé comptades (187 vots en l'Europarlament post-Brexit) que sumades a les dels socialdemòcrates (146) fan 333. L'objectiu s'intueix encara més assolible si es té en compte que Renew Europe, el grup on s'integra Cs, té 97 representants i que els Conservadors i Reformistes amics de Vox, 65.

En un dels edificis madrilenys que més poder polític per metre quadrat reuneix, una font ben informada ho diu fluixet i clar: suplicatori aprovat, Puigdemont extraditat. «Tant li fa l'acusació», diu, ja que «la decisió està presa», que allà no estan per torreznos, callos ni mollejas.