Si d'alguna cosa es pot enorgullir l'independentisme és d'haver estudiat fins a límits insospitats totes i cada una de les situacions que es podrien produir. Els ideòlegs van estudiar les lleis al detall per saber fins a on podien arribar. Així es van adonar que la legislació espanyola està preparada per afrontar un cop militar, amb armes, però no d'un intent (?) de segregació d'una part del territori promogut des de l'administració. En aquest cas des de la representant de l'Estat a Catalunya. Ningú havia previst que podria passar una cosa així i, per tant, tampoc a ningú se li va acudir legislar-ho. En aquest fet és on rau la gran discussió sobre la rebel·lió i la sedició, debatuda durant mesos en el judici del Suprem. És clar que també van cometre errors, sobretot de càlcul. Mai van pensar que les estructures d'estat serien implacables, també fins a límits insospitats, perquè la llei és interpretable i sovint modelable. Els independentistes van estudiar a fons les lleis de França, Alemanya, Bèlgica i un munt de països més per decidir on s'ubicaria Puigdemont, el seu seguici i la «Casa de la República». I van analitzar amb profunditat què significava no treure una pancarta del balcó. Torra i tots els altres sabien que el president seria inhabilitat, però no pensaven que fos tan ràpid. Un altre error de càlcul.
