Així denuncia el salm 58 l'actitud dels qui tenen llavis que «semblen punyals» i que van «grunyint com els gossos». I el salm 63 blasma els qui «esmolen la llengua com espases» i «tiren com fletxes paraules verinoses».

He recordat aquests salms, per l'esbroncada amb crits, insults i exabruptes que hi va haver a la investidura del Sr. Sánchez com a president del Govern espanyol.

Si els insults demostren la falta de respecte per l'adversari, com és que alguns polítics insulten impunement?

El qui fou alcalde de Getafe, el socialista Pedro Castro, anomenà « tontos de los cojones a los que votan a la derecha». I l'exalcalde popular de Valladolid, Javier León de la Riva, referint-se a la qui va ser ministra de Sanitat Leire Pajín digué: « Cada vez que le veo la cara y esos morritos pienso lo mismo, pero no lo voy a decir aquí». Per això alguns polítics es posen la mà davant la boca quan parlen! Però que poc de fiar són quan tenen por que puguem saber què diuen.

La Sra. Esperanza Aguirre digué: « Hemos tenido la inmensa suerte de darle un puesto a IU, quitándoselo al hijoputa». La «perla» de la Sra. Aguirre anava dedicada a Fernando Serrano, un dels exconsellers de Caja Madrid, també del PP.

Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, anomenà « Hijo de puta» el diputat socialista Francesc Colomer i la filla de Fabra, al Congrés, digué el seu « que se jodan». També l'expresident de la Diputació de València Alfonso Rus anomenà « gilipolles» els professors que diuen «aleshores» o «gairebé». I encara afegia: «Em vaig quedar a gust amb eixos pocavergonyes». O el senyor Juan Cotino dirigint-se a la diputada de Compromís Mònica Oltra assegurà: «Si fos el seu pare tindria vergonya de tindre una filla com vostè, però com possiblement no el coneix». I González Pons, referint-se a un pres d'ETA, malalt de càncer: « Por duro que sea ver a una bestia fuera de la cárcel».

El diputat Joan Tardà cridà: «Mori el Borbó» i Manuel Fraga demanà que als nacionalistes (no als espanyols) « los habrían de colgar de algun sitio». José Bono, del PSOE, deia que « los del propio partido son unos hijos de puta» i José Mª Aznar afirmà que «l os votos que no van al PP van a ETA», al mateix temps que acusava Rodríguez Zapatero de « ser cómplice de terroristas».

Certament que l'insult no afavoreix la bona convivència, sinó que l'enrareix. Per això l'Evangeli ens ensenya a fugir de l'insult: «Aquell que digui al seu germà estúpid, serà condemnat» (Mt 5:22) i sant Pau: «Lluny de la vostra boca ira, indignació, ultratges» (Col 3:8). L'apòstol demanava als cristians que «no insultin ningú» (Tt 3: 2), sinó que siguin «pacífics i moderats» i mostrin «una gran dolcesa».

Els polítics que parlen guiats per les vísceres i no pel cervell haurien de retrobar el respecte per l'adversari i no caure en l'insult o el menyspreu. Per això el papa Francesc va dir que l'insult, que «moltes vegades neix de l'enveja, és una porta que s'obre, és començar un camí que acabarà matant».