25 de gener de 2020
25.01.2020

La reforma del codi penal

25.01.2020 | 01:23

El Govern d'Espanya té tot el dret de proposar al Consell General del Poder Judicial a l'antiga ministra de Justícia, Dolores Delgado, pel càrrec de Fiscal General de l'Estat i el Consell, màxim òrgan d'autogovern del Poder Judicial, hauria fet bé d'informar unànimement a favor de la proposta. Agradi o no agradi, Delgado no presentava cap mena d'incompatibilitat de tipus legal, ans el contrari, com perquè l'esmentat CGPJ li apliqués un veto en un informe de caràcter consultiu i mai vinculant. Aquest òrgan constitucional s'hauria d'haver limitat a respondre si Delgado complimentava l'exigència de ser una jurista de reconegut prestigi amb més de quinze anys d'exercici efectiu de la seva professió, com mana l'article 29.1 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. Ho tenien ben fàcil: en porta vint-i-vuit d'anys a la carrera fiscal, ha estat una funcionària exemplar i per tant complimentava sobradament l'únic requisit establert per arribar a la cúpula de la Fiscalia.

Però, tanmateix, segurament influenciats per la «brunete mediàtica», com un bon dia el meu amic Iñaki Anasagasti, aleshores portaveu del PNB al Congrés dels Diputats, va qualificar encertadament als mitjans de comunicació de Madrid, singularment a la premsa escrita, alguns membres de CGPJ varen autoexcloure's de la proposta del seu president, Carlos Lesmes, absolutament concordant amb l'exigència de l'esmentat article legal, i, votant-hi en contra, que ja té pebrots!, varen fer constar que la seva discrepància ho era «en considerar que la candidata proposada pel Govern no és idònia per desenvolupar el càrrec i que les circumstàncies –sense esmentar-ne cap ni una– que concorren en ella creen una aparença de vinculació amb el poder executiu que no contribueix a la percepció de la independència de la Fiscalia».

Si s'examina el vot discrepant de set dels dinou membres que integren el ple del CGPJ i es fa amb la llei a la mà, es pot trobar: a) No es nega que la proposta a votar formulada per Lesmes era conforme a llei, que, en puritat, només no essent-ho podria haver-se generat debat; b) Un incompliment – prevaricació?– dels articles 124.4 de la Constitució Espanyola, 560.4 i 599.1.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i 29.1 de la Llei per la qual s'aprova l'Estatut Orgànic del Poder Judicial, preceptes, tots ells, que encarrilen el procediment de nomenament del Fiscal General del Regne d'Espanya que recau únicament i exclusivament en el Rei a proposta del Consell de Ministres; c) Una ignorància de tipus estratosfèric, com el meu amic Lluís Maria De Puig qualificava a aquelles que constituïen un insult a la intel·ligència, ignorància volguda, s'entén, puix tothom dona per fet que els membres del citat òrgan constitucional coneixen la legislació que els regula, respecte al tràmit d'audiència, aleshores consultiu i no executiu, de nomenament posterior del Fiscal General de l'Estat; d) Unes «circumstàncies» que ni s'esmenten ni s'aclareixen i, per tant, es troben en la senilitat de l'arbitrarietat en grau alt per incompliment de l'article 9.3 CE, que expressament prohibeix l'arbitrarietat en qualsevol decisió de tots els poders públics de l'Estat; e) Un analfabetisme de grau absolut en confondre «aparença» –«allò que no és sinó aparent, que sembla i no és», segons l'IEC– amb «autenticitat» o qualitat d'autèntic, que és l'únic que li demana la llei; és a dir, verificar si el candidat/a disposava de quinze anys o més d'exercici efectiu de la seva professió; i f) El mateix pel que fa a la «percepció» –quelcom personal, subjectiu, i sempre sense disposar de certesa objectiva– d'una suposada «independència» (de la Fiscalia) que, per no trobar-se en el nostre ordenament jurídic, ni tan sols es predica d'ella a la mateixa Constitució, la qual cosa hauria d'envermellir a tots aquells que votaren en contra i presentaren un vot particular a la proposta del seu propi president. El sistema judicial s'autodefineix: No són el mèrit i la capacitat els principis vetlladors de la seva qualitat quan es fa carrera i es vol arribar al cim; és la cooptació per lleialtat política. El vot contrari però minoritari a Dolores Delgado ja ens fou anunciat quan el portaveu del PP al Senat, Considó, va dir allò tan imprudent que amb el nomenament del magistrat Manuel Marchena com a nou president del CGPJ, la dreta conservadora controlaria «desde atrás» el Tribunal Suprem. Ha començat la deslegitimació del Govern Sánchez des del fortí judicial. País!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit