El pas de la tempesta Gloria per les comarques gironines ha deixat aquesta setmana un rastre de destrucció com feia temps que no es recordava. Les pluges intenses (amb més de 400 litres per metre quadrat en diversos indrets), el violent temporal marítim i els forts vents han provocat greus destrosses que tot just s'estan començant a avaluar i a reparar, però que ja s'intueix que tindran un cost milionari. I entre el caos sorgeix un debat en el qual s'haurà d'aprofundir en els propers dies: van ser correctes les decisions tècniques adoptades a l'hora de gestionar l'acumulació d'aigua al pantà de Susqueda? Ja han sortit veus crítiques amb l'actuació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que denuncien que es va trigar massa a apostar pel desembassament, la qual cosa va fer pujar excessivament el cabal del riu Ter quan ja anava de baixa i va provocar que es desbordés en diversos punts de l'anomenat Baix Ter i de la ciutat de Girona, que va aïllar pobles i va causar encara més danys en camps de conreu i infraestructures diverses com ara carreteres i xarxes d'aigua potable, el pavelló de Fontajau, les instal·lacions del GEiEG a Sant Narcís o l'Auditori de Girona, entre d'altres.

Les comarques gironines mantenen de sempre una relació d' «amor-odi» amb els seus rius i en especial amb el Ter, el principal de la demarcació. Al llarg de la història han estat diversos els episodis de desbordaments (habitualment a la tardor) que han generat destrosses materials i, el que és pitjor, víctimes mortals en diferents punts. Un reportatge al suplement Dominical d'aquest diari recorda avui aquest particular vincle, que ha marcat la memòria de generacions de gironins i els fa témer el pitjor quan les previsions anuncien que s'acosta un episodi de pluges intenses.

En aquesta ocasió la tempesta s'ha produït a l'hivern però els mals presagis s'han complert igualment: al marge dels importants danys que s'han produït a les comarques gironines, s'ha de lamentar la mort d'una persona i la desaparició d'una altra. Ara, mentre es fa balanç i es reparen les destrosses (alguns serveis trigaran a recuperar la normalitat, com ara el ferroviari), és també el moment de qüestionar-se si les coses s'han fet del tot bé, o si s'han de canviar protocols de cara al futur (i més tenint en compte els efectes cada cop més evidents de la crisi climàtica). En el cas del desembassament de Susqueda, la resposta per part de l'ACA a les crítiques ha estat que es va donar la resposta adequada. No seria gens sobrer que valori les opinions contràries, procedents de veus solvents. L'autocrítica acostuma a tenir efectes positius.