Aquest mes de gener ha estat nefast per al FC Barcelona. S'airejaren en pocs dies totes les vergonyes internes de l'entitat. El president ha perdut la carta de navegar, mentre els serveis tècnics amb Abidal al capdavant el formen una sèrie de persones que no estan a l'alçada d'un club de les característiques del Barça.

Ernesto Valverde possiblement no era el perfil d'entrenador que necessita el club. Però ningú no li pot negar els seus èxits en la competició més regular de la temporada, que és la Lliga. Les dues derrotes per golejada a la Champions li van fer molt mal i de ben segur que, acabat el partit de Liverpool, la seva tasca al capdavant de l'equip finalitzava. Però ja se sap que des de fa temps qui mana a Can Barça són els jugadors amb Messi al capdavant. I els pesos pesants demanaren la seva continuïtat, la qual cosa no va passar en acabar el partit de la Supercopa. Les vaques sagrades, amb contractes multimilionaris d'escàndol, l'abandonaren. I Bartomeu els va fer cas, tot encetant una sèrie de contactes amb tècnics com Xavi o Koeman que no acceptaren l'oferta. I el ridícul fou espantós. Valverde estava defenestrat, mentre el club no li trobava substitut. Al final, arribà Quique Setién, que és un bon home, però que difícilment gaudeix d'un perfil adequat per a una empresa d'aquestes característiques.

Certament no costava massa saber que Xavi Hernández no acceptaria tornar. Només ho farà quan pugui escollir una plantilla a la seva mida i no pas haver de treballar amb jugadors com Piqué, Alba o Busquets ?amb contractes signats fins a la seva jubilació? i que es passegen per la gespa sense cap mena de motivació.

Tanta planificació, tanta gent cobrant sous estratosfèrics i no existeix cap pla per aconseguir un davanter centre. Luis Suárez pensa ja més amb els estius de la seva selecció que no pas amb el Barça. S'esborrà de la final de Copa i no passà res. I ara tres quarts del mateix a l'equador de la temporada. I el Barça sense saber com el pot substituir i amb una caixa buida a causa dels salaris d'una colla de jugadors que estan ja de tornada. Messi manté viu el caliu, però un Eivissa de Segona B va tractar el Barça com un ninot de fires. I aquest ridícul espantós ja no és suportable. A cada partit es manifesten errades de pati de col·legi protagonitzades per Piqué, Alba, Busquets o Umtiti que costen tants punts que ja han provocat que el Reial Madrid se situés el proppassat diumenge líder de la Lliga. I ja difícilment el panorama canviarà. O si no deixem passar els mesos i veurem què passa.

Amb aquests dèficits que no són circumstancials, sinó estructurals, el president del Barça hauria de posar fi al seu mandat. Bartomeu ja no pot pilotar un club que necessita una renovació a fons de jugadors, tècnics i executius. Té un any més de mandat, però esgotar-lo serà molt perjudicial per al FC Barcelona. Quan s'acaben les idees i no hi ha un full de ruta, cal ser honrat i donar pas a una nova junta directiva que sigui capaç de redreçar la nau blaugrana. El temps no perdona i quan no es prenen les mesures adequades en els moments importants, es perd el rumb i ja difícilment es recupera.

Amb tot, el Barça continua viu en les tres competicions, però el pessimisme ha envaït l'ambient barcelonista. Lluny de l'estadi és un club vulgar que qualsevol rival el guanya sense massa dificultats. El futbol dona moltes sorpreses en els moments més inesperats, però l'afer Valverde deixa clar que el problema el té Bartomeu en no saber gestionar una plantilla de jugadors que s'han fet els amos del club i uns tècnics incapaços d'afrontar una renovació demanada a crits. Ara podríem veure com el president torna a intentar el fitxatge de Neymar. Això seria del tot impresentable, però ja se sap que a vegades un nom fa oblidar totes les misèries que envolten el Barça en aquests moments. D'aquesta manera Bartomeu podria acabar el mandat, però faria molt de mal a una entitat que necessita ja la convocatòria d'unes eleccions que portin aire fresc i menys opacitat.