D.G. Compton va explicar a la novel·la The continuous Katherine Mortenhoe la història d'un reporter al qual s'instal·lava una càmera a l'ull per enregistrar el tram final de la vida d'una pacient en fase terminal amb la finalitat d'oferir aquestes imatges en un programa televisiu de màxima audiència.
Quan es va publicar aquest llibre, l'any 1974, no existien les xarxes socials digitals ?Instagram, Youtube, Twitter, etc.?, raó per la qual el conflicte que s'hi plantejava va generar un debat molt diferent del que es desencadenaria actualment, en una època en què s'han retransmès en directe per Facebook atemptats terroristes. En aquella ocasió, la trama no es desenvolupava com era previsible gràcies a la intervenció d'un element que, malgrat totes les transformacions experimentades des de llavors, es manté en el present: el factor humà.
Precisament en aquest extrem se centrava Franco Bifo Berardi a l'assaig Futurability (2017), en el qual donava a entendre que si allò que es pot mesurar i computar és avui el fonament de l'intercanvi social, convindria fer el que és inconcebible. En cas contrari, el canvi en la sensibilitat humana comportarà que les nostres accions es redueixin a un conjunt d'automatismes condicionats pels algoritmes dels sistemes d'intel·ligència artificial.
