Susqueda

jaume teixidor girona

El catastròfic temporal Gloria es va anunciar amb el temps suficient perquè les autoritats de l'embassament de Susqueda no esperessin el dia que els rius gironins anaven plens de gom a gom, per començar a buidar aigua i agreujar encara més el problema dels aiguats.

On és el sentit comú de les nostres autoritats?

Nota d'agraïment

juan sala valles girona

El passat 5 de gener, a les 13.45 h., aproximadament, vaig patir un atac de cor al carrer Santa Clara, entre el pont de Pedra i l'avinguda Sant Francesc, de Girona. Si avui escric aquestes paraules, però, és gràcies al conjunt de professionals que em van atendre ràpidament i diligentment i em van retornar a la vida.

En primer lloc, voldria destacar una doctora que per sort es trobava allà mateix i que va conseguir fer-me una reanimació d'urgència. Malauradament no sé el seu nom, però des d'aquell dia a casa nostra la coneixem com l'àngel de la guarda. De tot cor, si estàs llegint aquestes paraules, o algú sap qui pot ser, m'agradaria molt conèixer-la, donar-li les gràcies i fer-li una forta abraçada.

També voldria agrair l'atenció immediata dels voluntaris de Protecció Civil de Girona, i, en especial, del Sr. Xavier Rovira, que va portar el desfibril·lador de plaça Catalunya. Així mateix, voldria agrair la professionalitat de l'agent 10244 de la Policia municipal de Girona, així com la ràpida intervenció dels SEM 5797 i 5601, que van poder estabilitzar-me i traslladar-me a l'hospital Josep Trueta, on vaig ser intervingut. Moltes gràcies a tots els doctors i doctores de l'equip de Cardiologia i als equips d'infermeria de l'UCO per la seva gran professionalitat i el tracte excel·lent.

Moltes vegades ens queixem del funcionament dels serveis públics, però quan passa una cosa així, i veus els grans professionals que tenim al nostre país, crec que és de justícia reconèixer-ho i donar-los les gràcies. Moltes gràcies a tots i a totes i una forta abraçada.

PD: M'agradaria poder conèixer i poder abraçar el meu «àngel de la guarda», la doctora que em va atendre d'urgència al carrer Santa Clara en el moment de l'atac. Si algú sap qui pot ser, li agrairia que li fes saber.

No ens va inundar

la pluja

Xicu Riu verges

He deixat passar uns dies per no dir les coses en calent i amb paraules malsonants. Voldria fer una reflexió sobre els dos dies que vàrem passar de guàrdia a la llera del riu Ter. Em faig moltes preguntes, que ja em temo que ningú em voldrà respondre. Qui té les atribucions per ordenar el desembassament del sistema Sau-Susqueda-el Pasteral? Està capacitat per a aquesta feina? Jo soc pagès jubilat i no m'agrada posar-me amb ningú sense argumentar-ho.

La nit del dimecres 22, cap a les deu de la nit, l'aigua del riu al nostre municipi (Verges) ja havia tornat a la seva caixa natural. El dijous 23 ens digueren que es desembassava per l'excés d'aigua als pantans. En el nostre poble l'aigua desembassada va començar a arribar cap a les quatre de la tarda. En sis hores varen voler fer passar un cabal impossible (no sé si qui va ordenar el desembassament ha vist mai que els Mossos d'Esquadra facin circular en paral·lel quatre vehicles en una via de dos car­rils!). Si l'aigua tarda unes vuit hores de Susqueda a Verges, on era abans de les vuit del matí qui havia d'ordenar el desembassament? Ens pensaríem que era a dormir, i que només volia treballar vuit hores.

Si el desembassament s'hagués fet amb seny, el Baix Ter s'hauria salvat, com també els equipaments d'altres municipis. El mal no va venir de l'aigua plujana sinó del cabal desembassat. Torno a fer-me preguntes: Es demanarà alguna responsabilitat a aquesta o aquestes persones? Tenien declarat el gabinet de risc o el nivell de crisi? Si era així, per què no varen iniciar el desembassament més aviat i amb un cabal que el riu pogués absorbir? S'estava fent la lectura a moment real al Pasteral, o al Pont de la Barca, o a Colomers? Es té mesurador de cabal al Pont Major? (seria més interesant que el del Pont de la Barca, ja que donaria la mesura de la suma de l'O­nyar, el Ter, el Galligants i altres rieres). Com que no va ser així, em demano Qui el va, o els va, posar en el càrrec? A quina universitat va, o van, treure el títol? (si va ser a les Espa­nyes, tots ho sabem, a la JC, però la vida l'ha, o els ha, suspès).

Crec que també hi ha altres coses per millorar. Si deixen els despatxos i venen al territori, els podríem il·lustrar una miqueta. L'experiència ensenya molt més que els llibres. Suposo que em voldran dir que els meus números no són exactes, segur que no ho són, però molt aproximats sí!

ERC té por, i els covards sempre

fan fallida

Xavier Serra Besalú Girona

Dilluns 27: em sap greu reconèixer que un partit noblement independentista s'ha arrugat. No només en Torrent, sinó tot ERC ha fet fallida.

La repressió de quatre jutges venuts pot més que la voluntat popular de les dones i homes de Catalunya, dignes i honestos.

No ens fan por les fatxenderies de la Roldán o d'en Carrizosa, ni l'actitud insultant dels de la dreta. Tampoc ens preocupen les paraules instrumentals i desautoritzades d'un PSC que funciona segons els vents unionistes que li arriben.

El problema és que ERC «calcula», i vol fer com els bascos però -senyors!-, aquí no som els bascos: som catalans, treballadors i il·lusionats, amb una tradició política arrelada. La bona gent esperava més dels representants.

En breu: els covards sempre acaben fent fallida, sobretot quan se'ls necessita. Els canguelis els fan arronsar-se davant policies i jutges òbviament venjatius i unionistes, vergonya de qualsevol democràcia.

Volen els nostres presidents a la garjola o pitjor, però els catalans tenim drets, tenim seny i tenim raó. Amb actitud pacífica, persistim!

Interpretació ideològica

Jesús Domingo Martínez girona

Els termes en què està formulat el requeriment del Ministeri d'Educació a la Conselleria d'Educació de Múrcia amb motiu del «pin parental» reflecteixen una interpretació ideològica del dret a l'educació. El requeriment afirma que la Conselleria de Múrcia ha vulnerat l'article 27.1 de la Constitució. Aquest punt u de l'article consagra el dret a l'educació, però es completa amb tot l'article, que en el seu punt dos aclareix que l'educació ha de respectar els principis democràtics i els drets i llibertats fonamentals. I en el seu punt 3 estableix que els pares tenen dret que els nens rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves conviccions. Ho volen més clar?