Anem escassos de sentit de l'humor. En massa ocasions es parla de posar límits a l'humor invocant una suposada norma no escrita però francament eficaç. Estem passant per una època dolenta perquè la crisi de valors i certa gent amb la pell molt fina han provocat que hi hagi humoristes vetats o denunciats per acudits sobre Carrero Blanco. La mort de Terry Jones, la setmana passada, un dels cinc membres fundadors dels Monty Python, ens ha fet prendre consciència d'aquesta intolerància imperant, disfressada de transcendència. Terry Jones va ser clau en la comicitat surrealista i absurda amb la qual ens van delectar als anys 60 i 70 amb els seus esquetxos irreverents i divertidíssims, com va ser la pel·lícula La vida de Brian, que ell va dirigir i en la qual interpretava el paper de la mare de Brian. Perquè la seva especialitat com a membre dels Monty Python eren els papers de dona, que desenvolupava amb histrionisme i amb un genuí i hilarant mal humor.
També va ser el creador de la paraula spam, amb la qual ara anomenem el correu brossa, missatge no sol·licitat o de remitent desconegut que envaeix el nostre compte de correu sense consentiment previ.
Aquesta connotació negativa de la paraula li ve de la carn enllaunada de la marca Spam, contracció de Hormel's Spiced Ham, amb la qual s'alimentava els soldats soviètics i britànics a la Segona Guerra Mundial. Els Monty Python van satiritzar la popularitat que havia adquirit la carn enllaunada fent un esquetx en què una cambrera d'una taverna recita els plats del dia. Tots amb spam: «ou i spam, cansalada i spam, ou fregit sobre spam...». La incessant i pesada repetició del terme durant tot l'esquetx va fer que a partir d'aquell moment s'associés amb alguna cosa molesta que és a tot arreu i que ningú vol.
Al seu funeral, usant el seu sarcasme i parafrasejant l'ínclita progenitora de Brian, un Monty Python va dir: «A adorar a una altra banda».
