Independentment de les pèrdues que hagin pogut suposar les destrosses del temporal Gloria, que han estat moltes i quantioses, la tempesta ens ha deixat una altra mena d'herència. Molts intuíem que fa massa temps que no invertim ni un euro en manteniment d'infraestructures i que moltes activitats agrícoles, lúdiques o residencials s'han instal·lat allà on no tocava. En molts casos, ho hem vist aquests dies, l'aigua no ha fet res més que ocupar espais que històricament ja havien estat seus, ja sigui lleres de rius, aiguamolls o zones de costa.

Quan encara trigarem moltes setmanes a recuperar una certa normalitat, especialment al litoral, per la mossegada del Gloria, encara passarà més temps fins que puguem pair que som un país de fireta. Governs que no fan la seva feina i una societat que fa el que no toca. Aquesta és la realitat, ens oblidem del seny alhora d'ubicar certes activitats allà on ja sabíem que corríem riscos i ens oblidem d'allò essencial, que les obres no s'acaben amb el tall de la cinta el dia de la inauguració. Que poc hem invertit durant aquests anys en carreteres o vies de tren malgrat que alguns s'han omplert la boca de desenvolupament i de progrés.

És trist perdre propietats o veure el paisatge malmès i la duresa de saber que el cost també han estat vides humanes, però és vergonyós que cap autoritat surti a reconèixer que el desastre ja era abans, per la manca de manteniment i pel desenvolupament inadequat. Això sí, ara tots corren a fer-se la foto, a lamentar pèrdues i a prometre ajuts que en molts casos no arribaran mai de la vida. Sabem molt de lamentar-nos i molt poc de responsabilitats, d'eficiència, de planificació i de tenir al dia les nostres infraestructures.

La tempesta Gloria no ha fet res més que recordar-nos que tot plegat ho fem de nyigui-nyogui, ja sigui perquè no en sabem més o perquè som uns pocavergonyes conscients que ho fèiem malament. I ara a esperar al proper temporal que ens ho tornarà a recordar.