30 de gener de 2020
30.01.2020
Diari de Girona
OPINIÓ

La llibreta de Ramoneda

30.01.2020 | 00:22
La llibreta de Ramoneda

La llibreta de Ramoneda és la llibreta del mal. És la vella llibreta dels comptables de l'horror, de totes les categories de l'horror. Un noi amb bata hi apuntava les sortides de Birkenau. Pol Pot hi comptà el seu milió i mig de desplaçats, torturats i assassinats i un secretari de la FAI, les monges que els seus milicians cada dia violaven i els frares que encabat s'enduien a la carretera de l'Arrabassada. Totes les txeques, però sobretot la del carrer Sant Elies, comptabilitzaren els cossos esquarterats en una llibreta com la de Ramoneda. Sense ja assassinar-nos -i hem d'agrair el progrés- Manuel Sacristán escrigué en aquesta llibreta les seves llistes negres i els homosexuals que com Jaime Gil de Biedma va prohibir d'ingressar al Partit; i avui Ramoneda, sobre tanta mort acumulada, hi escriu totes les vegades que s'ha equivocat i totes les vegades que encara vol tenir raó.


Aquesta és la llibreta del mal, l'arc que tensa la mort del socialisme al comunisme, des de Sibèria fins a Auschwitz. D'aquest horror és filla la prosa tenebrosa de Ramoneda i ell és fill d'aquest mal. En una llibreta com aquesta, Stalin preguntà quantes divisions tenia el Papa i Ramoneda hi ha continuat negant la transcendència i l'ànima, tot el que fa que la vida sagrada, i per això ha pogut escriure sobre tants cadàvers sense que se li arribés mai a desfer el rictus terrible d'enciam que ha quedat oblidat al fons de la nevera i que quan al cap d'uns mesos te'l trobes, de tan podrit només pots llençar-lo.


El gran terror del món s'ha escrit en una llibreta com la de Ramoneda, i Ramoneda hi ha escrit a sobre, i les seves paraules s'assemblen a les que hi havia escrites d'abans, i si és veritat que ja no hi compta cadàvers, també ho és que dansa sobre els recomptes que els seus ídols causaren. Ramoneda és el fantasma dels somnis fracassats de l'esquerra i aquest fantasma recorre els carrers de la meva ciutat. M'agrada veure'l de tant en tant, perquè els homes lliures no hem de deixar mai de mirar-nos al mirall del mal, ni recordar que existeix, i que ens ronda. A la llibreta de Ramoneda hi ha explicada la por que passaren tants deportats just abans de ser assassinats, i mai no s'ha disculpat per l'horror que justificà, i mai no ha esborrat ni una sola d'aquelles paraules i quan les torna a escriure, el traç de cada lletra és una corba de l'Arrabassada i el paper enfonsat són les conques ja buides de tants ulls esbatanats de terror just abans de cloure's. Quanta mort hi cap en aquesta llibreta? Tota la mort. Llibretes com aquesta serviren per compilar tot l'horror i alguns oficials, a la cínica manera de Ramoneda, digueren a Nuremberg que ells només eren els comptables. En el que Ramoneda ha comptabilitzat, exaltant-ho; en el que Ramoneda ha fomentat escrivint, o com el director que fou del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, hi ha els passos perduts que durien la Humanitat a perdre's de nou en la seva nit més fosca. Hi ha tots els passos de l'error, l'odi hi roman intacte, i la negació de Déu és el sinistre túnel que encén els forns. La ciència sense Déu -Ratz ho diu- condueix a Auschwitz. La raó, també.


Encara que Hitler i Stalin s'odiessin, qui ha estat comunista ha estat nazi, i a l'inrevés. L'arrel del mal era la mateixa i els que diuen que el comunisme és diferent perquè «la idea era bona» tornen a cisellar la barbàrie. Quins sòrdids còmplices del gran dolor del món! Nazisme i comunisme són la mateixa essència socialista, que és la llavor del crim: la pulsió obrerista, populista o nacionalista ve després. Entre la Schutzstaffel i l'Stassi només canvià el color dels uniformes, i qui ha estat comunista no deixa mai de ser-ho, i manté per sempre una relació totalitària amb les coses i amb les altres persones. Per molt que n'acabi renegant, cal una deformació molt fonda per ser comunista: no s'és Ramoneda per casualitat. No ets Ramoneda de sobte, un dia que et lleves. En la seva llibreta del terror, en la llibreta repetida dels pitjors pous de la Història, tot el mal reneix i tot el mal s'hi ensorra, i si avui no ens maten és perquè no poden.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook