30 de gener de 2020
30.01.2020
Diari de Girona

Patrimoni endins (i II)

30.01.2020 | 00:22
Patrimoni endins (i II)

Quan per la Guerra Civil espanyola s'organitzava el trasllat d'unes obres selectes del patrimoni històric, per evitar la destrucció, varen sortir de Girona unes peces de primeríssima categoria: el Tapís de la Creació, el baldaquí i retaule de la Catedral, l'estàtua de Carlemany, la creu de Vilabertran i el Martirologi d'Usuard; aquest és un llibre manuscrit del segle XV, còdex que recull noms de màrtirs i sants, un santoral que havia fet al segle V el monjo Usuard.


Aquella expedició d'art que anava a l'exili la formaven 156 obres. A París se'n va fer una exposició al Museu del Jeu de Paume des Tulleries, i després es va traslladar al castell de Maisons Laffite. En aquella exposició hi ha una singular presència personal, de Girona: hi ha la «vigilància secreta» de mossèn Carles de Bolós, complint ordres del bisbe Cartañà; abans de la guerra Mn. Bolós era director d'un incipient Museu Diocesà de Girona.


El Martirologi d'Usuard té ?per dir-ho suau? una història turmentada. Al Museu d'Art de Girona, la peça MD 273 guarda una vertadera aventura que mereix ser coneguda. Es tracta d'un manuscrit ornamentat amb 700 miniatures policromades i de refinada lletra gòtica; originari de Centreeuropa, passa després a ser propietat de Pere d'Aragó, virrei de Nàpols, el qual el deixà en testament al monestir de Poblet. Quan a Poblet pateixen la Desamortització de Mendizábal i revolta del 1835, dos monjos fugen del monestir amb el llibre que cal salvar, arriben a Girona i el dipositen al convent de les Bernardes que ocupava una bona part del que avui és carrer de Santa Clara. Quan el juliol del 1936 esclata la guerra, els revolucionaris actuen i cremen el convent de Santa Clara, però el Martirologi d'Usuard és salvat.


La pregunta de qui el va salvar no té resposta precisa i no es descarta que aquella acció es fes amb perill de la vida, quan aquells dies molta gent anava armada; són diversos els noms dels gironins que podrien haver intervingut en el salvament: Lluís Busquets, que era arxiver municipal; M. Bernarda Thió, priora del convent; Joan Turón, Eduard Fiol i Joan Subias, de la Comissió del Patrimoni Artístic; Miquel Bordas, de la botiga del cadiraire que solia fer encàrrecs del convent; mossèn Joan Vilageliu, veí de les Bernardes, que podria haver recollit el llibre i lliurar-lo a mans fiables. Una vegada salvat el Martirologi d'Usuard es va incorporar a aquella col·lecció d'obres, camí de l'exili, ja explicat.


Acabada la guerra, tot aquell patrimoni va retornar als seus llocs respectius. El Martirologi d'Usuard va arribar a Girona el 4 d'octubre del 1939. Torna entrar a les Bernardes. Però el bisbe Cartañà els reclama la possessió, dient que aquesta obra es destinarà al Museu Diocesà que ell vol engrandir i potenciar. Hi ha una resistència i una decepció per part de les Bernardes que es veuen compensades amb una promesa episcopal de 200.000 pessetes, pagament que no es va arribar a completar. Molts anys després d'aquells fets, l'abadessa de les Bernardes encara parlava amb paraules ardents del «seu» Martirologi d'Usuard. Però el pas del temps va fer que les Bernardes, comunitat de Cadins, varen abandonar Girona per falta de vocacions. El monestir, instal·lat últimament a Sant Medir (Sant Gregori) va tancar. Podríem preguntar-nos si en marxar se n'haurien emportat el «seu» Martirologi d'Usuard, que la comunitat va guardar durant 101 anys, sense ensenyar-lo mai. Era un altre temps. Ara és al Museu d'Art de Girona, rebent i esperant moltes, moltes visites.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook