Parlar de divorci entre JxCat i ERC és ignorar la història d'aquest país. No s'han divorciat. Mai han estat casats. I ni tan sols estaven junts per sexe. En realitat només han compartit el pis del procés però cada un tancat a la seva habitació i imposant-se horaris d'ús de la cuina i del bany i robant-se el menjar de la nevera i la pasta de dents del lavabo. No han estat mai casats perquè dues persones no es casen si d'entrada s'odien. En tot cas l'odi sorgeix al cap d'un temps de matrimoni. Tampoc hi ha hagut sexe perquè els partits són més partidaris del Satisfyer.
Tot aquest temps han compartit pis obligats pel cansament de bona part de la ciutadania catalana que va sortir massivament al carrer, agafant a contrapeu els partits, per demanar un trencament perquè consideraven que el Govern d'Espanya els maltractava. També degut a les insensates campanyes del PP, que va utilitzar de forma repugnant Catalunya amb finalitats electorals. Sense aquests dos elements detonants, que ara ningú recorda gaire, mai s'hauria arribat a la situació actual.
I durant el procés tot ha empitjorat: eclosió i agonia d'un partit format per «quinquis» polítics, irrupció d'un partit d'extrema dreta i el trencament sentimental i difícilment reconciliable entre una part important de Catalunya i una part d'Espanya, i al revés. I un PSOE que fins ara ha seguit l'agenda política de la dreta, en part per por i en part per la convicció d'algun dels seus dirigents.
Sigui com sigui, entre JxCat i ERC, mai hi ha hagut amor i difícilment n'hi hagi. Només cal observar la història d'aquests últims 40 anys, on la CiU de Pujol i Duran i Lleida va construir una maquinària política de precisió per aconseguir l'hegemonia política a Catalunya sobre la base d'ofegar el creixement d'aquella ERC hegemònica dels anys 30 del segle passat. Ara, ERC la intenta recuperar empentant els convergents cap a la marginalitat de la qual ells van saber sortir en èpoques de l'ideòleg Carod i el capatàs Puigcercós, i que han sabut continuar Junqueras i els seus nois.
