L'imperi melancòlic

Els britànics han decidit fotre el camp de la Unió Europea. Doncs ja està fet. Un divorci encara massa lent que ha durat massa anys. La il·lusió d'un segon referèndum va quedar sepultada quan els conservadors van guanyar per majoria absoluta les eleccions avançades de la passada tardor. Quines aliances tindrà el Regne Unit? Ni ells mateixos ho saben. Imprevisibilitat és la paraula que funciona en la política actualment.

Imprevisible és Trump. Imprevisible és Johnson, que acaba d'obrir les portes a Huawei al mercat britànic mentre és demonitzat pels nord-americans. La City es convertirà, encara més, en un gran centre desregularitzat, el Singapur d'Occident. Veurem si els irlandesos del nord incrementen les relacions amb la República d'Irlanda. Avui la Unió Europea pesa menys al món. Haurà de trobar nous aliats entre els seus veïns.

Fracàs demòcrata

Quin mal dia vam tenir els demòcrates nord-americans impulsant un judici polític contra el president Trump? Intent fallit de fer caure el president dels Estats Units. Intent fallit per la via ràpida perquè el Senat nord-americà tancarà el cas en hores. Mentrestant, les primàries demòcrates comencen a Iowa el proper dilluns sense un candidat ni clar ni fort. El que semblava impossible fa tres anys ara és probable: un segon mandat de Trump.

Michael Bloomberg, l'únic que li podia plantar cara, no ha estat ben acollit com a candidat a les files demòcrates després dels seus anys d'alcalde republicà de Nova York. Bloomberg era competitiu amb Trump.

L'agenda gironina

El govern de l'Estat ha de presentar un projecte de pressupostos generals en breu al Congrés dels Diputats. Els comptes per a l'any 2020. Durant la preparació dels comptes és el moment en el qual els actors econòmics socials d'un territori fan arribar les seves prioritats i «pressionen», aquí amb sentit polític i sabent quines tecles han de tocar, per fer-se sentir i persuadir perquè els facin efectius els seus propòsits.

A les portes de la presentació del projecte de pressupostos per aquest 2020, quina és l'agenda gironina? Què plantegen institucions i administracions? Quatre dels sis diputats gironins al Congrés van votar la investidura del president del Govern. Aquesta força s'ha d'utilitzar. Si es tenen les idees clares. Anem per feina a Madrid.

Flamarades de protesta

Vox va treure més vots que el PP en les últimes eleccions generals a la demarcació de Girona. Mesos després, a Vox no se li coneix ni portaveus, ni cares públiques ni acció política a les comarques gironines. Ho fien tot a les xarxes, la televisió i el soroll. Però Vox es comença a dessagnar en alguns llocs.

A Ceuta i Melilla estan al límit de la seva destrucció. A Andalusia un diputat ja ha passat al grup mixt i a Múrcia, on van guanyar les eleccions, la direcció ha dimitit. Els partits de flamarada i protesta donen pel que donen. El populisme té els seus límits quan ha d'aterrar a la gestió de govern o a l'acció legislativa. I els extrems encara es poden calmar més si la política institucional comença a donar resultats.

També és bo assenyalar les bones notícies. El vot de protesta tant s'enfila com es cansa, és un vot en forma de rot.

L'agenda verda

Aquesta setmana s'ha presentat a Barcelona el projecte BforPlanet, que tindrà el seu primer global summite dels dies 26 al 28 de maig a Fira Barcelona. És un motiu d'esperança en el progrés veure com empreses i institucions es comprometen en el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides i en l'Agenda 2030 per fer front a l'emergència climàtica.

És un gran encert del president de Fira de Barcelona, Pau Relat, haver captat la importància de fer una fira-trobada mundial sobre els ODS i la col·laboració publicoprivada pel compliment dels objectius. També hi ha una indústria verda que s'ha de donar a conèixer i sentir-se acompanyada per les administracions. I en aquest objectiu, hem vist com totes les administracions van a la una.

Passem pàgina

L'aparteu les criatures que ara venen els homes i dones nets de cor que trauran aquest país dels vicis de la política, ha acabat amb una legislatura fallida i eleccions avançades. La mecànica del poder i la política de profit han quedat substituïdes per la gesticulació estèril. Mai un polític anuncia la convocatòria d'eleccions sense tenir clar el seu substitut en el cartell electoral. Menys aquí.

Potser perquè qui convoca no en té ni punyetera idea, del que és la política. Passem pàgina i anem per feina. Deien a la revolta dels segadors: Visqui la terra i mori el mal govern.