02 de febrer de 2020
02.02.2020

Cartes

02.02.2020 | 06:00

L'hora de convalidar el progrés
Màrius Viella La Bisbal d'Empordà
En el quart intent i amb unes despeses astronòmiques innecessàries, per la ineptitud dels protagonistes, ja tenim govern de coalició i diuen en progressista; compta amb el progrés que no sempre es positiu, i la mostra la tenim en actualitat, que l'excés de producció en un mínim de temps porta l'obrer a l'atur; no voldria que algú em qualifiqui de retrògrada, però sí que el progrés ens ha de portar a noves vies de gestió administrativa i de visió de futur, encarat a la greu amenaça del canvi climàtic.
Com que estem obligats a canviar d'hàbits, hem de ser conscients que també s'ha de canviar de mentalitat. Fins ara el bosc era un espai de lleure quan havia estat la principal font d'ingressos de moltíssima gent, a part dels propietaris; ara ha de tornar a ser un dels principals eixos del futur ecològic; s'ha de procurar que no es cremin, també se n'ha de tenir cura com del jardí de cadascú, s'han de podar, trasplantar i sobretot netejar per evitar incendis i, per últim i molt important, s'ha d'a­pro­fitar i manipular tota la llenya per poder-la destinar a l'escalfament col·lectiu d'edificis públics i oficials, com casernes, col·legis, hospitals i escoles, sense deixar els particulars que es vulguin incorporar a aquest servei.
Però no s'acaba aquí el programa per garantir un futur menys contaminat; s'ha d'aprofitar el vent i el sol que aquest país té el privilegi de gaudir; per d'aquesta manera deixar el petroli enrere.
El nou govern que s'autodefineix progressista fracassarà si no encarrila la política en aquests temes que són allà on es poden crear llocs de treball, no hi ha altres camins que portin a la solució que reclama el futur; s'ha de prescindir del petroli i del carbó, els miners ja trobaran feina al bosc si volen treballar, que tots sabem que són gent capaç de fer-ho tot i bé; en comptes de treballar amb aire artificial podran treballar a l'aire lliure en col·laboració de molta gent que mai hagués pensat viure d'estassar boscos.


El senyor Espinet, el «Geloria in excelsis» i el pantà de Susqueda
Mateu Frigoler Teixidor Canet d'Adri
Senyor Espinet, sempre llegeixo les seves cartes amb molta atenció, estic molt d'acord amb vostè que el desgavell ocasionat pel Gloria va demostrar que tots els nostres servidors nacionals, mossos, bombers, rurals, Creu Ro­ja, etc. varen saber estar a l'altura d'unes circumstàncies tan adverses per a tothom. No es pot dir el mateix dels responsables dels pantans que, a hores d'ara, si tinguessin una mica de vergonya, ja haurien d'haver presentat la dimissió. Només ells varen ésser els culpables de tanta devastació. Com es pot tenir gent tan inepta al servei d'una autèntica «bomba» de destrucció massiva com poden ésser dos pantans mal controlats. Uns «monstres» que en poc temps podien acabar amb la vida de més de 20.000 persones. Amb les advertències a tots els mitjans de comunicació de la que ens cauria a sobre perquè varen obrir comportes quan ja tothom estava amb aigua al coll? Increïble i incomprensible.
No soc enginyer, però a vegades val més l'experiència de 75 anys que un títol de la Juan Carlos I de Madrid. Fa molts anys que estic comprovant el comportament de murs de formigó fets per la meva empresa els anys 63-65, els mateixos del pantà de Susqueda. Els que estan a l'interior segueixen en perfecte estat, com el primer dia, al contrari dels que estan exposats a les inclemències del temps, que tenen ja –amb més de cinquanta anys– clars senyals de degradació. Si no s'hi fa un manteniment consistent a recobrir el formigó deteriorat amb ciments especials, l'estat d'envelliment s'accelera amb molta rapidesa. França va patir el 1959 l'ensorrament del pantà de Malpasset construït amb volta com el de Susqueda. En ésser  una zona poc habitada, «només» hi va haver uns 500 ofegats. Amb aquest escarment, els barrages francesos estan ara sotmesos als més estrictes controls. En una visita a la comarca de l'Aubernia vaig poder veure de prop un pantà semblant al nostre. Cada mes amb un minisubmarí revisen l'estat dels murs de dalt a baix, i amb periodes de 10-12 anys el buiden per aplicar resines especials sobre el vell formigó. Em pot dir algú quin manteniment es fa als nostres pantans?
No el vull espantar, senyor Espinet, però seria bo que entre tots féssim una forta pressió popular per demanar als ajuntaments que, com molt bé diu, estan a sota, una reunió urgent per col·locar almenys a tots els campanars dels po­bles afectats uns sistemes d'a­lar­ma que en el cas d'una desgràcia de tanta magnitud es poguesin salvar milers de vides.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook