El dietari

Ramon Boixadós em va explicar fa anys que si Figueres no tenia les vies del tren soterrades és perquè els figuerencs no es van voler posar d'acord. Molt abans de ser el president de la Fundació Gala Dalí, aquell llestíssim i ben informat gestor va ser president de Renfe. Em va dir que en aquella època hi havia els diners, la voluntat d'un figuerenc -ell- però que la falta d'entesa local li va estalviar la despesa que va poder dedicar a altres menesters.

La construcció del Trueta em recorda lleugerament l'experiència figuerenca però en aquest cas la pugna és entre dues ciutats que, incomprensiblement, es resisteixen a reconèixer que a tots els efectes són una mateixa cosa. Salt i Girona competeixen per acollir el nou hospital i converteixen la decisió en un fatigós debat pi (?) on tots hi diem la nostra i mentrestant la Generalitat s'ho estalvia. I així als ciutadans ens continuen ingressant en aquest centre en estat de desintegració i amb greus problemes estructurals, a banda d'estar absolutament desfasat i ser incompatible per desenvolupar sistemes assistencials contemporanis.

Diumenge · L'arbre de la llibertat

Llançà no és un poble que m'apassioni en excés llevat dels seus restaurants. Amb una excepció: la plaça i el seu elegant Arbre de la llibertat, un dels llocs més plaents de la comarca per asseure's a la terrassa del bar i fer vida contemplativa amb un cafè, admirant el majestuós arbre, l'església de Sant Vicenç i la imponent torre de l'Abat.

M'hi puc passar llargues estones assegut i contemplant aquest plataner que va ser plantat per primera vegada durant la Revolució Francesa i que al final de la Guerra Civil va salvar mossèn Trigàs. Un escamot de militars feixistes recorrien la comarca eliminant tots els símbols republicans. Quan van arribar a Llançà, el capellà va imposar la seva graduació militar per frenar la destral dels pinxos franquistes.

Sota les fulles d'aquest arbre ramallut es té una profunda sensació de llibertat.

Dilluns · Contra els ciutadans

He esperat tres setmanes per fer aquesta afirmació: Renfe s'ha car­regat un dels pocs serveis amb prestigi que tenia a Catalunya: la línia de l'AVE entre Barcelona, Girona i Figueres. La posada en marxa de quatre trens diaris Euromed per aquesta línia, sense abans haver-ne estudiat els efectes que tindria, està provocant greus disfuncions en el servei. Canvis horaris que han perjudicat els usuaris d'AVANT per anar i tornar a treballar, retards constants i una gran incomoditat damunt d'uns trens Talgo vells i bruts, que se'ls sent cruixir i que maregen.

I el cas és que són enllaços amb València i Alacant que tenen una pírrica demanda. En realitat ni els figuerencs, ni els gironins, ni els valencians es tenen gens d'interès. Els Euromed els fan circular per aquesta línia perquè els trens dormin a Figueres perquè resulta que a Sants ja no hi ha vies on els puguin emmagatzemar unes hores. En tres setmanes, alguns usuaris han patit més endarreriments que en sis anys de servei. 3.760 milions va costar la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Figueres.

Dimarts · Soldats tramposos

La declaració del tinent-coronel Pérez de los Cobos en el judici contra el major Trapero ha tingut moments que m'han recordat l'inter­rogatori que Daniel Kaffee (Tom Cruise) li fa al coronel Nathan R. Jessep (Jack Nicholson) a Alguns homes bons. Òbviament canviant l'aura mitològica de Nicholson per la calba suorosa i brillant, per la presència rodona i passada de quilos i per la veu d'aiguardent d'aquest vell seguidor de l'extrema dreta.

M'ha recordat a la pel·lícula l'arrogància amb la qual ha respost durant el seu testimoni i sobretot la inconsistència dels seus arguments. El militar murcià, igual que el tinent-coronel Baena -l'autor de l'storyboard de la rebel·lió de les papallones-, són fidelíssims soldats de l'Estat. Fills del lema d'Intxaurrondo: l'Estat està per davant de la veritat.

Dimecres · Errors al Ter

Diu el delegat del govern, Pere Vila, que amb la gestió del Gloria «no tot ha sortit com hauríem volgut». Reconeix que va ser un error el segon confinament dels veïns dels pobles de la llera del Ter. El reconeixement d'errors per part dels càrrecs polítics és d'una intel·ligència poc habitual. Malgrat que a hores d'ara ni ell ni ningú hagin sortit a donar una explicació convincent sobre la negativa d'obrir comportes dels pantans abans d'un episodi anunciadíssim de grans precipitacions d'aigua. Podrien intentar explicar-ho. I si ho expliquen bé, potser fins i tot ho entenen aquells que han patit la riuada.

Dijous · Jutjar pancartes

És ser estúpid ser un càrrec públic i dedicar-se a desobeir en un moment que els jutjats estan controlats per la facció més reaccionària de la judicatura. Això s'ha fet palmari amb el president Torra, que a vegades crec que la seva gran obra de govern ha estat treballar per ser expresident. Està a punt de passar el mateix amb Narcís Fajula, alcalde de Sarrià de Ter, per negar-se a treure una pancarta de la façana de l'ajuntament en la campanya de les municipals. És estúpid mantenir aquestes pancartes amb uns jutges que han decidit fer política amb el seu poder perquè algú els va obrir unes comportes que ara ningú és capaç de tancar. Fins i tot s'atreveix a posar-hi cullerada un milhomes d'instrucció.

Divendres · Blanes, un exemple

Les imatges de Blanes d'un miler de persones netejant la platja són emocionants. Em recorda quan al meu poble desenes de veïns, pinzell i galleda en mà, emblanquinaven cada any el mur de la platja sense esperar res a canvi. Quan era un mur pescador. Una imatge que fa 30 anys que no es veu. Involucrar els veïns en la millora o recuperació d'un poble i que els veïns s'hi aboquin és molt esperançador. Blanes ha donat una gran lliçó de ciutadania.