El diari és una màquina de producció de sentit. Transforma les dades en coneixement com el forner converteix la farina en pa. Posem que una nit, en un carrer cèntric de la teva localitat, ensopegues amb un senglar. Això és una dada: un senglar en el nucli mateix d'una ciutat europea. Són les tres de la matinada i tornes de celebrar alguna cosa amb uns amics, en ple hivern, amb un fred que travessa la roba amb la subtilesa amb la qual els neutrins traspassen la realitat. Llavors, com en una al·lucinació, se t'apareix aquesta bèstia mítica. Un senglar. L'endemà truques al diari i ho expliques.

La notícia es publica i el lector veu en la seva imaginació el carrer cèntric i fosc i buit, amb la boira espessint-se al voltant de la llum dels fanals. Una nit una mica londinenca, com aquelles en què el doctor Jekyll sortia de caça disfressat de Mr. Hyde. Aquest és l'escenari en el qual apareix un paio una mica borratxo, de tornada a la llar, després d'haver tancat amb els seus col·legues tots els locals de copes de la zona. Porta les solapes de l'abric pujades fins a les orelles i troba a faltar un barret, ja que les calories se li escapen a dojo per la base d'un crani que s'ha començat a despoblar. Ha perdut un guant en un dels bars i alterna el que li queda entre les dues mans.

De sobte, el senglar llisca com una ombra davant dels seus ulls. Vist i no vist. Podria haver estat producte de la seva imaginació. Potser només es tracta d'un gos, pensa. Però els gossos no tenen aquesta corpulència. Després del seu pas, un parell de rates corren espantades cap a la boca d'una claveguera. Mai abans havien arribat els senglars fins al centre. Aquesta és la notícia. Ara cal posar-la al servei del sentit. Cal explicar al públic el perquè d'aquesta anomalia. Segurament, la fam va conduir l'animal fins a la vora del bosc, el va empènyer a travessar les vies de circumval·lació a la recerca de les galledes de les escombraries i, un cop dins de la ciutat, que per a ell constitueix un laberint, es va extraviar i va anar de carrer en carrer fins a aconseguir el principal. L'explicació, la fam, no ha anul·lat però el misteri.

Vet aquí el pa acabat de fer, a punt per al seu consum.