El món es troba en un estat de contínua agitació que la premsa sovint magnifica, però no sempre. L'acceleració resulta gairebé visual: el trànsit incessant d'avions, el flux comercial marítim, la construcció de noves ciutats, els bits d'informació que circulen per Internet, l'estranya sensació d'insomni global. Enmig d'un mar de prosperitat sobresurten les puntes de iceberg de la por que, com una gorgona, aguaiten amb multitud de caps afilats. Les utopies de la nostra època presenten amb freqüència aspectes distòpics, com a conseqüència de l'eixamplament de la imaginació tecnològica. Per primera vegada en la història de la humanitat, la raça humana pot destruir-se a si mateixa sense necessitat de cap intervenció divina, només prement el botó vermell de la bomba nuclear. La tecnologia permet alimentar la imaginació del desastre: d'una hecatombe mediambiental al control de la societat per alguna intel·ligència artificial que converteixi l'homo sapiens en esclau de criatures sintètiques sense ànima ni consciència. L'horror conradià actual es troba menys en les profunditats de la selva africana que en les possibilitats que obre el futurisme tecnodistòpic.
Però la realitat no es deixa tòrcer tan fàcilment. Si un dels objectius declarats de la modernitat consisteix a dominar la naturalesa i negar-li la seva condició de frontera (un exemple clar seria la creença sostinguda pel feminisme radical en el fet que el gènere de les persones constitueix una construcció ideològica i cultural), s'ha considerar també el seu revers: la revolta de la natura contra l'home. En forma de canvi climàtic, sense anar més lluny, o de propagació de noves malalties. Pensem en el nou coronavirus de Wuhan, una estranya malaltia respiratòria que amenaça de convertir-se en una pandèmia global. Sabem poc sobre ella encara. Els científics encara no han identificat l'origen de virus, tot i que tenim la certesa que és d'origen animal (mamífer o aviària). Tampoc s'ha descobert encara com es propaga, però sí sabem que es transmet per via humana, la qual cosa en facilita l'expansió. Està estretament relacionat amb el virus de la SARS, proper a la grip. Encara que s'hagin obtingut uns pocs genomes, s'ha vist que gairebé no ha mutat pel que fa al virus original i que aquest va infectar per primera vegada una persona probablement al novembre. Aquesta aparent estabilitat constitueix una bona notícia ja que, si mutés amb freqüència, dificultaria l'obtenció d'una vacuna efectiva. Les seqüències s'estan compartint públicament des de l'inici, la qual cosa hauria de facilitar la col·laboració entre els principals laboratoris del món. I comptem també amb l'experiència adquirida en epidèmies anteriors, com la de l'Ébola, la SARS i les diferents grips anteriors.
Però la por roman, com és lògic, entre la confiança miop en el poder de la ciència i el terror supersticiós al desconegut. Els mercats mundials han començat a tremolar, al igual que el turisme i les aerolínies. En el pitjor dels escenaris, el virus no només es transmetria amb relativa facilitat (com sembla el cas, una vegada que les autoritats xineses han confirmat que s'encomana abans d'aparèixer els primers símptomes en les persones afectades), sinó que a més mutaria constantment, dificultant al màxim la seva contenció. Sobre això últim, encara no sabem res. L'horror conradià es resumeix en el desconegut. El desconegut -aquesta falta de certesa- envaeix la imaginació de l'home contemporani. Avui igual que ahir.
