04 de febrer de 2020
04.02.2020

CiBerleviatan

03.02.2020 | 23:06

El Leviatan és una bèstia marina citada diverses vegades a la Bíblia que sovint s'ha relacionat amb la figura de Satanàs. En els nostres dies, aquest mot s'ha associat a la idea de monstres esgarrifosos, forces incontrolades o criatures sinistres de grans proporcions. En tot cas, si voleu anar a l'origen, podeu llegir el Llibre de Job, on es fa una descripció acurada del monstre. I també del Leviatan, títol d'un terrible llibre de l'anglès T. Hobbes (1588-1679) on exalta la raó d'estat totalitària.


Ciberleviatan és un concepte encunyat per José Maria Lassalle, un intel·lectual que fou diputat del PP i que és el pare de les dues bessones de la presidenta del Congrés. Ciberleviatán és un dels assajos més radicals i profunds sobre la dictadura digital que he llegit darrerament. La dictadura digital que està envaint el nostre planeta és un terrible nou tecnopoder, promocionat per les grans corporacions nord-americanes i xineses que han entrat en una competència ferotge per tal d'imposar les seves tesis al voltant de la intel·ligència artificial, la robòtica i la resta de tecnologies exponencials.


Lassalle, com a liberal que és, seguidor de les teories d' Adam Smith, es mostra desolat i és molt crític amb el que ell anomena el mercantilisme deshumanitzador. I davant d'aquesta revolució digital, que en pocs anys ja ha captat més de 50 milions d'usuaris, Lassalle fa una llista de grans avenços de la humanitat, i quantifica els anys que han tardat a imposar-se a la nostra societat. Veiem-la: l'automòbil va tardar 62 anys, 50 el telèfon, 40 l'electricitat, 25 la targeta de crèdit, 22 la TV, 17 el caixer automàtic, 7 internet, 4 Youtube i 2 Twitter.


Avui, la meitat de la humanitat ja està connectada a internet. Nicholas Carr, un autor nord-americà que ha publicat llibres i articles a la premsa, parlant sobre tecnologia, negocis i cultura, afirma que els símptomes més negatius són la reducció de la capacitat lectora i la falta de concentració, cosa que fa que augmenti la seva superficialitat i es fomenti una visió pixelada del món, que s'esgota amb una immediatesa fragmentada de respostes automatitzades. La ciberaddicció recrea un home massa deshumanitzat i asocial, controlat per un neototalitarisme tecnològic, teledirigit per consignes i propaganda encoberta d'uns no-ciutadans gens crítics i propensos a caure en els neopopulismes que estan destruint les democràcies liberals, impossibilitant les polítiques més igualitàries i progressistes.


I enfront de l'home lliure i solidari, ens converteixen en l'antihome digital que idolatra la consciència i la realitat virtual, que veu el món només com a imatge, espectacle, informació ràpida i infinita, a la carta, que no et permet compartir amb els altres als quals percep com a abstraccions visuals, irreals, esotèriques... Homes i màquines esdevenen la mateixa cosa, una mena de cibertranshumants, mutants.


I no oblidem que avui utilitzem la tecnologia per a gairebé tot i, com deia el filòsof de Poitiers Michel Foucault, «ens han normalitzat sense consultar-nos». Això representa un nou tecnopoder universal, al servei dels nous amos de les grans corporacions aliades amb els estats i capitals. I arribats a aquest punt, hem de dir que Lassalle ens fa una reflexió genial: «L'economia de les dades ha substituït l'economia de la producció i l'eficàcia dels algoritmes essencials». La transformació d'un capitalisme productiu al del coneixement s'ha basat en la informatització i en plataformes digitals controlades pels propietaris dels Google, Netflix i Amazon de torn que coneixeran la nostra personalitat més íntima, els nostres desitjos més inconfessables, les nostres creences i també les nostres frustracions. Aquests coneixements-controls neutralitzen els fonaments de la democràcia liberal i gradualment ens van menant cap a una dictadura digital, on ens trobarem uns governs cada dia més totalitaris, que es faran els amos absoluts dels seus ciutadans, fins i tot d'una forma més absoluta que en el temps de l'Alemanya nazi, de tal forma que la contestació al sistema, la resistència i la rebel·lió esdevindran gairebé impossibles.


El leviatan tecnològic, com ens anuncia Lassalle, és el que evoluciona el nostre món. Saben el que sentim i, amb aquesta informació, podran canviar la nostra voluntat i fer-nos sentir el que ells vulguin. I mentre avancem, l'automatització i la robòtica faran que cada dia siguin reals les teories sobre la fi del treball formulades pel sociòleg i economista de Denver Jeremy Rifkin, que prediu que la societat del futur tindrà milions d'aturats o de treballadors que tindran feines molt precàries. Això sí, tant els uns com els altres seran usuaris de les xarxes socials.


I a la part final del llibre, Lassalle, després de parlar del col·lapse de la democràcia liberal, i dels perills de la revolució digital, l'autor vol donar un punt d'optimisme i ens anima que, partint de la crítica, fem una passa més i passem a la lluita per defensar els vells valors europeus de l'humanisme i la il·lustració. Uns valors defensats al llarg dels temps per personalitats com ara Emmanuel Kant, que va ser el representant més important de l'anomenat criticisme i precursor de l'idealisme alemany o també per personatges com ara John Locke, un intel·lectual britànic del segle XVII que ha estat considerat com un dels principals pensadors de l'empirisme i que és reconegut per ser el pare del liberallisme clàssic anglès.


I per complementar aquesta reflexió, ja us n'anunciem un altre article que estem preparant sobre l'agenda llatinoamericana 2020, que aquest any està dedicada a la revolució digital que ve. A l'agenda llatinoamericana d'enguany s'hi apleguen cap a 60 articles que aborden tota la problemàtica digital que ens ve a sobre i és que, poca broma, ara mateix ja són 2.500 milions les persones que estan connectades a la xarxa telemàtica mundial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook