Amb el discurs d'ahir del rei Felip V, la catorzena legislatura ja s'ha encetat. Per primera vegada es va poder veure el nou govern de coalició en el banc blau de les corts espanyoles. De moment els propers mesos poden ser tan moguts que molts analistes preveuen que aquest nou període serà curt a causa de la fragmentació política i que la coalició de PSOE-UP necessitarà del suport de nacionalistes i independentistes.
El conflicte territorial és important i possiblement sigui el repte més difícil que hagi de superar Sánchez. No serà fàcil la negociació amb els independentistes i menys quan la vicepresidenta declara el proppassat diumenge a El País que l'aprovació dels nous pressupostos ha de restar al marge de la política catalana. Carmen Calvo, que és una socialista veterana i que és la mà dreta del president, manifesta una manca de coneixement envers la situació catalana alarmant. En aquest sentit serà bo analitzar amb detall la reunió entre Sánchez i Torra al Palau de la Generalitat.
El PSOE fa esforços per establir un diàleg bàsicament amb ERC. I això té un interès manifest si es té en compte que tota l'artilleria de la dreta espanyola va dirigida als interlocutors de les dues formacions i sobretot al president, que se'l presenta com un titella a mans de Rufián. I ja se sap que això a Madrid i a segons quines zones d'Espanya dona un rèdit polític important.
Els socialistes, però, hauran de posar ordre a les seves files. Els seus primers passos no han estat massa encertats. I en qualsevol moment pot sorgir una situació complicada si Sánchez no lidera un govern que dona la impressió que va a remolc de les circumstàncies i en què manca un autèntic coordinador. D'antuvi els barons socialistes, encapçalats per Emiliano Garcia-Page, s'han afegit als presidents autonòmics populars que exigeixen 2.500 milions a Hisenda.
El nomenament a dit com a fiscal general de l'Estat de Dolores Delgado ha estat del tot negatiu. Hom esperava dels socialistes que fossin capaços de consensuar amb l'oposició els noms de càrrecs de l'Estat que haurien de ser mínimament independents. Però això de col·locar l'exministra de Justícia genera un munt de sospites i no ajuda en res a l'autonomia judicial.
La sortida de Jordi Sevilla de Red Eléctrica és una altra qüestió que ha escapat de les mans de Pedro Sánchez. Era un dels seus homes de confiança en matèria econòmica i fa uns mesos el premià amb el càrrec. Però el seu enfrontament amb Teresa Ribera li ha costat la dimissió. Però allò greu és que s'ha demostrat que la ministra de Transició Econòmica pressionava el president de la companyia abans de prendre des del consell d'administració segons quins acords. I ja se sap que qui mana ara mateix en el regulador és el seu marit, que ja s'ha postulat per ser president de la CNMC.
L' affaire Ábalos- Delcy Rodríguez encara cueja. Mentre Guaidó era a Madrid, a Barajas aterrà un avió amb la vicepresidenta veneçolana a dins. La senyora no podia trepitjar terreny espanyol, però avui continuen un munt d'incògnites a causa de les contradiccions que ha manifestat el Govern en el moment d'explicar què succeí a l'aeroport Adolfo Suárez de Madrid. El ministre Ábalos es menjà el problema, mentre Grande-Marlaska estava desaparegut.
En definitiva, Pedro Sánchez haurà d'engreixar bé la maquinària socialista o la dreta se'l menjarà amb patates. De moment els d'Unides Podem no diuen gaire res i continuen habituant-se a les moquetes dels palaus ministerials. Les seves responsabilitats són mínimes però tard o d'hora es faran escoltar. El president sap que no hi ha alternativa a les corts a la seva presidència. Difícilment li plantejaran una moció de censura com va fer ell a Mariano Rajoy, però encara que no hi hagi eleccions a la vista pot trepitjar algun ull de poll. Mentrestant, el misteri de com es resoldrà el tema català entreté una oposició que continua apostant per portar la majoria de temes als tribunals.
