Què fan els polítics? Això es pregunta molta gent que els veu als mitjans de comunicació fent declaracions o participant en actes públics i que pensa què faran quan no tinguin un micròfon davant o un cop tornin a pujar al cotxe oficial. La resposta més repetida és que la major part de la feina d'un polític no és visible. Els parlamentaris, més concretament, miren de fer pedagogia i ens desvetllen que són moltes les hores que es dediquen a participar en comissions i a preparar i estudiar les compareixences. L'explicació resulta més creïble quan no els veiem actuar a les comissions. Una de les promeses del president Torra a l'inici de la legislatura va ser que es crearia una comissió d'investigació al Parlament per analitzar els efectes de l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució i les responsabilitats que se'n derivin. La comissió ha passat sense pena ni glòria fins que va ser l'escenari on van comparèixer els exmembres del Govern condemnats pel Tribunal Suprem. Allà cada un va poder dir el que volia, justificar-se o fer un al·legat sense rèplica (si exceptuem el numeret que va muntar Ciutadans a la compareixença d' Oriol Junqueras). Ahir va ser el torn de Carles Puigdemont, que va declarar per videoconferència i que va tornar a participar en un acte parlamentari per primer cop des de la fallida investidura a distància. L'expresident va defensar que la DUI era l'única opció digne davant de l'aplicació del 155, però que si hagués tingut garanties hagués convocat eleccions tot i els tacticismes i pressions d'alguns que ara defensen la moderació i que llavors el van titllar de radical. Quina meravella el 155, que serveix igual per explicar el que vas fer i el que has deixat de fer i que es pot utilitzar d'arma llancívola per carregar contra Pedro Sánchez -a qui Puigdemont situa a la cuina durant la intervenció de l'autogovern- i contra els que l'han posat a la presidència. A fer campanya, a això es dediquen els polítics.
