Una coincidència ha fet que pogués compartir un cafè amb polítics amb responsabilitats locals a ERC i JxCat. Més enllà de reproduir els retrets que els últims dies hem vist al Parlament, expressen la seva preocupació per la manca d'activitat real a la cambra catalana en els últims mesos. Coincideixen en la necessitat de tenir diputats dedicats en exclusiva a aquesta tasca que puguin atendre les seves demandes. Hi ha molts alcaldes de ciutats mitjanes i grans que també són diputats. Alcaldes a temps parcial, diputats a temps parcial, i, en moltes ocasions, també dirigents del partit en l'etapa més convulsa que ha viscut la política catalana en els darrers anys.
Molts alcaldes-diputats justifiquen aquesta doble o triple dedicació assegurant que així estan més a prop dels centres de decisió i que poden influir en qüestions importants per al municipi. La recent falta de dotació per al nou Trueta en el projecte de Pressupostos és l'exemple més clar que l'argument no és vàlid. La realitat és que els salaris de diputat solen ser més elevats que els d'alcalde, i això sí que és un incentiu de pes. Per això, més enllà de demagògies, la política local hauria d'estar molt ben retribuïda i permetre que alcaldes i regidors s'hi dediquin a fons.
No pot ser que en una ciutat de més de 100.000 habitants com Girona, amb l'equip de govern menys nombrós de la història recent, hi hagi només dos regidors amb dedicació exclusiva.
