05 de febrer de 2020
05.02.2020
Diari de Girona

La poma i la serp

04.02.2020 | 23:54
La poma i la serp

He vist unes imatges del coronavirus obtingudes per mitjà d'un microscopi electrònic. S'assembla a una corona reial, voltada de pedres. També, al cercle màgic rodejat de petites llums amb què antigament es representava la santedat. Ningú, en veure una cosa tan bella, pensaria que pot fer tant de mal, des d'aferrar-te un constipat a una pneumònia. Si de cas comences a sentir que et davalla una certa secreció nassal acompanyada de tossina, de fatiga, dolor de gargamella i mal de cap, febre i calfreds, pots dir que el teu cos ha estat envaït per un o altre virus. Ningú no diria que la bellesa –perquè hem de reconèixer que els virus, vists al microscopi, són bells– pugui ésser tan perillosa i, finalment, pugui fer tants d'estralls. No ens podem fiar de la naturalesa. A vegades és cruel. Pensau en els moscards, en les serps, en les paparres i les xinxes. És terrible, però més ho és encara, i en parlaré més endavant, la naturalesa humana. La naturalesa és bella i, a vegades, traïdora. Però quan es tracta de la naturalesa humana, només és traïdora. Tu saps que la mar fa forat i tapa, que el sol produeix bòfegues a la pell, que els porcs grufen i grufen dins la brutor... Mai no he vist cap porc alçar el cap i observar la lluna, les estrelles. Els porcs no són capaços de mirar al cel. També he conegut persones que no en són capaces.

El cas és que el coronavirus que provoca el que se'n diu la pneumònia asiàtica, vull dir una crisi respiratòria aguda que et pot endur a la mort, és un virus mutant amb capacitat d'adaptar-se a qualsevol entorn i, sobretot, amb una enorme possibilitat de variació. Tant, que això fa que sigui necessària una vigilància permanent, perquè no és gens difícil que es converteixi en una pandèmia. Els biòlegs que han estudiat aquest tipus de virus diuen que es va originar en les ratapinyades i, des d'aquests mamífers, es va expandir fins arribar a instal·lar-se, després de múltiples mutacions, sobre el cos humà. Seria interessant veure el procés que va des de les ratapinyades als homes, tot passant pels camells, segons han dit.

Vet ací que ens trobam amb un problema difícil de resoldre: la capacitat de la naturalesa d'emprendre un camí de mutacions sense final. Al meu poble, una figuera va mutar en una nova espècie de figuera, però es convertí en una figuera única. Tot això dels virus i la qüestió de les mutacions em té intrigat. Sobretot, quan es tracta d'aplicar la teoria dels virus mutants a la política. He conegut gent que, procedent d'una ideologia violenta i feixista, ha mutat cap a una ideologia d'esquerres, a vegades fins i tot d'extrema esquerra, però igualment agressiva i violenta. Vegem qui és capaç d'explicar-ho, això. Els pares eren feixistes rabiosos. Encalçaren i denunciaren la gent d'esquerra de manera cruel. En tragueren beneficis econòmics i s'ompliren les butxaques. Amb les butxaques plenes, els fills els han sortit estalinistes. I, a vegades, aquests fills tot i que han renegat dels pares, no ho han fet de la butxaca.

També les ideologies muten com els virus? La capacitat de variació ideològica segueix els ritmes del virus de la grip? És probable. I la naturalesa és imprevisible. Però en el cas dels humans allò que no canvia és la biologia. I la figuera sempre serà una figuera, encara que sigui una nova varietat de les figueres. Els cànons biològics romanen impassibles, mentre es transvesteixen d'una nova varietat. Així també els humans. Som iguals que les serps: podem canviar la pell, el color, les escates. Podem deixar la pell abandonada a qualsevol lloc, la pell morta després de la mutació. La serp tanmateix continua viva, sempre disposada a oferir-nos una poma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit