Tot bon bolero ha de tenir una tonada romàntica, una lletra enganxosa i fins i tot un punt que transmeti una certa pena o tristesa. Més o menys com el projecte del futur -ja no sé si dir futur- hospital Trueta de Girona. Un dels millors boleros de la història és Sabor a mi, en què una de les seves millors estrofes és la que diu que « pasarán más de mil años, muchos más». No en passaran mil, evidentment, però sí 25 més abans les comarques gironines no disposin d'un nou hospital de referència. Aquí no som com els xinesos, que en deu dies construeixen un gran hospital per fer front al coronavirus. Aquí estem «mil anys» discutint absurdes polèmiques d'on s'ha de fer. Moltes vegades volem començar la casa per la teulada i d'altres ens enfrontem sense necessitat. I mentrestant, els serveis del Trueta se salven únicament per la professionalitat de la gent que hi treballa i atén l'usuari i perquè, de tant en tant, surt algun mecenes i es pot fer una nova unitat, com per exemple la de cardiologia. Aquesta unitat ha evitat a molts gironins desplaçar-se per exemple a l'hospital Clínic. Per a algú no pot suposar res però per als malalts, sí. I en això poca gent hi pensa. Mentrestant, disfrutem dels boleros, esperem que no passin mil anys i que la cançoneta del nou Trueta no es faci eterna.
