Tenim una imatge de la justícia nord-americana influenciada pel cinema i sobretot la televisió, des d'aquell Perry Mason en blanc i negre i doblatge sud-americà fins a la longeva Law and Order, passant pels llibres supervendes de John Grisham, molts dels quals traslladats a la pantalla. En algunes d'aquestes ficcions el sistema judicial queda més ben parat que en d'altres, però deu costar bastant de trobar, en algun dels infinits capítols rodats i emesos, un cas com el del judici de destitució del president Donald Trump que ahir dimecres arribava al seu final al Senat dels Estats Units.

Per fer-ne una aproximació proposarem una analogia. Es tracta d'imaginar un dels nostres tribunals, format per cinc membres, davant del qual actuen una part acusadora i la defensa de l'acusat. Però resulta que dels cinc membres del tribunal n'hi ha tres que són familiars de primer grau, amics íntims o socis satisfets de l'acusat. Comença la vista, l'acusació presenta càrrecs, la defensa exposa els seus arguments, i després dels discursos l'acusador demana cridar a declarar el primer testimoni.

- Un moment, lletrat -diu el president del tribunal. Primer hem de decidir si en aquest judici s'accepta la presentació de testimonis.

- Senyoria, les acusacions sempre es basen en els testimonis i en les proves que es presenten durant el judici!

- Doncs en aquest cas votarem si la seva presentació és oportuna. A veure, què hi diu el lletrat de la defensa?

La defensa, entusiasmada amb la simple perspectiva d'un judici sense testimonis ni proves, diu més o menys el següent: «No calen perquè podrien perjudicar la imatge que tots ens hem fet de la bondat de l'acusat, que és una persona excel·lent. El país ha d'estar content de tenir-lo!».

I vet aquí que els jutges posen a votació si admeten testimonis i proves, i decideixen que no cal. Els parents, amics i socis de l'acusat han decantat la votació. Seguidament el cas queda vist per a sentència, i l'acusat comença a obrir l'ampolla de Dom Pérignon i la llauna de caviar, que no sé si combinen però són força cars.

Així ha anat el judici d' impeachment de Donald Trump en un Senat de majoria republicana. Si us plau, que no ens tornin a explicar pel·lícules sobre la magnífica democràcia del país de Jefferson i Lincoln. Aquest episodi els desautoritza per donar lliçons.