L'escriptora Cassandra Khaw, escriptora i guionista de videojocs, va visitar el CCCB per parlar-nos del cos virtual. Khaw és considerada com una de les veus renovadores de la ciència-ficció i el terror.

Si teniu ganes de saber què escriu aquesta jove de Malàisia, podeu dirigir-vos a Persons non grata, un volum publicat per Mai Més i traduït per Ernest Riera.

Que una dona decideixi apostar pel gènere fantàstic ha deixat de ser notícia des de fa anys i panys. I resulta impensable entendre'l prescindint de les aportacions fonamentals i revolucionàries amb què l'han engrandit, en períodes diferents, creadores com Mary Shelley, Octavia E. Butler, Ursula K. Le Guin o Margaret Atwood.

L'increment d'escriptores de literatura no realista s'ha anat duent a terme, de forma fluïda i natural, en les cultures amb llengües majoritàries. Aquest procés també ha tingut lloc en la literatura catalana, però sovint ha passat més desapercebut.

Elvira Augusta Lewi, l'any 36, va ser una d'aquestes pioneres que, potser sense pretendre-ho, va incorporar nous espais i motius a la nostra literatura. Igual que ho han fet, més tard i amb plena consciència del tauler on jugaven, Rosa Fabregat, Montserrat Galícia, Carme Torras o Mar Bosch, per exemple.

Els marges d'aquest terreny de joc, sortosament, semblen destinats a ampliar-se encara més gràcies al llibre Extraordinàries (Males Herbes). En aquest recull, seleccionat per Ricard Ruiz Garzón amb rigor i militància, s'hi estrenen quinze escriptores decidides a meravellar-nos i a capgirar les convencions de la literatura de l'insòlit. És un bon motiu per ser optimistes.