Les dues exposicions universals realitzades a París en els anys 1889 i 1900 són els símbols més visibles de la Belle Époque, per la seva insistència a promoure i divulgar el progrés científic i per atreure l'atenció del món. En aquest mateix període, neix el concepte del turisme; l'alta societat viatja a la Costa Blava i s'allotja en hotels de luxe. El mateix s'escau a Mallorca, l'illa que, a la vida, calia visitar almenys una vegada, i incipientment, a la Costa Brava. A París, Auguste Escoffier codifica la cuina plantant els fonaments de la gran cuina professional que el mateix que les modes i costums francesos, aviat irradia tot Europa primer, després Amèrica i finalment la resta del món.

Al barri bohemi de Montmartre, es funda Le Chat Noir, el primer cabaret famós. Encara hi ha cabarets: un amic parisenc peu negre que vaig conèixer a Barcelona, quan vaig anar a París, em va citar en un cabaret d'aquest barri, on cantants no professionals hi cantaven cançó d'autor; recordo la seva interpretació de Boris Vian, memorable. El Moulin Rouge esdevé una icona de París. El seu fundador és Josep Oller i Roca, nascut a Terrassa el 1839.

La denominació de Belle Époque, a més de ser un matís estètic, correspon a l'orgull i satisfacció social d'una gran puixança econòmica, en bona part produïda pel progrés tecnològic, que transforma la societat, no només en les seves capes més elitistes, sinó a la població en general. Apareixen productes alimentaris -com els brous concentrats- destinats a la classe obrera. Això porta a una enorme fe en els avenços científics com a manifestació d'una societat més feliç. Una sensació que acaba terriblement amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial al juliol de 1914. Algunes tesis fixen com el moment de la fi de la Belle Époque el naufragi del Titanic, un dels seus símbols més notoris.

Mentre que a la fi del segle XIX, els balnearis de la Costa Blava obren els seus propis hotels, a París, César Ritz compleix un somni inaugurant un hotel que era veritablement «l'última paraula en elegància, igualment que en higiene moderna, eficàcia i estètica». Aquest fet marca un abans i un després en la història de l'hoteleria. Molt destacada és la importància que li concedeix a la cuina, i amb aquesta finalitat s'associa amb Auguste Escoffier, que és el gran xef de l'època i creador d'un llenguatge tan modern, brillant i sobretot molt organitzat, que és el mateix que s'usa des de llavors en totes les cuines professionals del món, sent el seu llibre més famós Le Guide Culinaire, autèntica bíblia de tots els cuiners. Cal recordar que el gran cuiner català Ignasi Domènech, l'autor de La Teca i primer gran cuiner espanyol, defensor de la cuina tradicional dels Països Catalans, en va ser deixeble.