Això de la masturbació s'està tecnificant que dona gust. I mai més ben dit. Un dels últims grans ginys d'aquest lucratiu sector econòmic que sempre ha estat el sexe, l'ha protagonitzat el satisfyer, un petit vibrador amb aparença d'inhalador per a asmàtics que s'ha destapat com a portentós succionador clitorial generador d'inapel·lables orgasmes femenins. Amb aquestes credencials sobre la taula, o sobre el clítoris, a l'artefacte li ha faltat poc per convertir-se en un fenomen de masses, no només des de l'òptica comercial, per descomptat, sinó sobretot a l'àmbit més social i popular, donant peu a infinitat de comentaris i acudits a través de tots els canals de comunicació possibles, en especial a internet i a les xarxes socials. Bromes a banda, si hi ha una cosa que pot ajudar a potenciar i estimular el gaudi del sexe en general, i en aquest cas el de les dones, a fer-lo més accessible i intens, benvingut sigui, clar que sí! Que una vida sense orgasmes és pitjor que el softporn dels noranta!

Davant d'aquest innegable tsunami onanístic que ha generat el satisfyer, una cosa que no m'acaba de quadrar és, precisament, aquesta voluntat de vincular-hi una suposada normalització de la masturbació femenina; al marge del màrqueting, moltes de les seves defensores han volgut justificar així la seva compra i ús. Costa de creure que avui, en ple segle XXI, deu anys després del final de la insofrible però «alliberadora» sèrie Sexo en Nueva York, la dona estigui encara no només en fase de normalitzar la seva masturbació, sinó que a sobre necessiti un nou aparell per fer-ho. De veritat és tan difícil reconèixer que la masturbació és i ha estat sempre una necessitat que va molt més enllà dels gèneres? És curiós veure moltes de les veus que durant anys han associat -almenys públicament- la masturbació a una cosa bruta i depravada més pròpia de l'home, com si només aquest fantasiegés i fos un verro sexual per naturalesa, ara, amb l'aparició d'aquest menjafigues robotitzat, ens obliguin a acceptar aquesta nova perspectiva de l'autogestió del plaer sexual femení sota bandera de la normalització. Però sí, d'acord, màscares fora, i que cadascú s'ho faci com i amb el que li vingui més de gust, només faltaria.

A més, de la mateixa manera que l'aparell obre la porta a les usuàries a estalviar-se segons quines relacions carnals insatisfactòries, sobretot aquelles en què es fa molt coll amunt assolir, per exemple, un cunnilingus decent, alhora les obsequia amb una alternativa masturbatòria personal i intransferible poc menys que insuperable. Des de l'altra banda del Mississipí, s'observa el tema amb certa preocupació mentre s'espera l'arribada d'una versió igual d'efectiva que no faci riure o angúnia. A saber. Però si la tendència generalitzada és aquesta, a robotitzar el plaer fins a l'excel·lència, quin serà el següent pas? Relacions plenes amb robots? Temps al temps. El que jo us digui.