Aquests darrers dies hi ha hagut una mena de mantra a l'hora d'analitzar el que ha passat a la Gran Bretanya i el Brexit. És pràcticament unànime l'actitud de tots els mitjans de comunicació. Tothom critica Boris Johnson i més encara l'ultra Nigel Farage, líder de l'UKIP. I encara més, la gent de dretes a Catalunya ha criticat Jeremy Corbyn per no ser suficient europeista. D'aquesta forma tothom ha fet l'europeista i tothom té la consciència tranquil·la. Crec que qui ha expulsat Gran Bretanya de la UE ha estat la mateixa UE. De fet està expulsant tots els europeus amb les seves polítiques ultraliberals.

Anem a pams, podia Corbyn ser més europeista? No, perquè les seves bases, les classes treballadores, estan molt allunyades de l'ideal europeu. Per què? Doncs perquè no hi ha política social a la UE. L'Europa social de Jacques Delors se l'han fumat. I s'han negat a tenir una política fiscal comuna i perseguir els paradisos fiscals dins la UE. Així no hi ha Estat del benestar possible. Ha estat la mateixa UE qui s'ha negat a tenir una Constitució per a Europa amb una mica de cara i ulls. El projecte de 2004 era un nyap. Significava l'entronització del programa neoliberal més descarnat i, és clar, França i els Països Baixos la van rebutjar el 2005.

La classe treballadora i les classes mitjanes europees han vist, amb raó, la UE com un enemic del benestar dels ciutadans. Corbyn, amb un programa d'esquerres similar al guanyador de 1945 de Clement Attlee, va aconseguir l'any 2017 estar a punt d'assolir ser el primer ministre -li van faltar 7 escons-, va treure quasi 13 milions de vots, és la més gran victòria del laborisme almenys des de 2005 quan l'impresentable Blair va aconseguir-ne només 9,5. De fet, Blair va aconseguir convertir el totpoderós laborisme en una filfa de només 185.000 afiliats. Els joves es van mobilitzar al voltant de Corbyn, van crear Momentum, que tenia 200.000 adherits, i van decidir afiliar-se al partit laborista, ara hi ha 515.000 afiliats. El 2019 Corbyn, que va aconseguir 10,2 milions de vots, podia haver guanyat. Necessitava que la UE hagués ofert polítiques socials. Però, és clar, no ho va fer. Va voler que Corbyn s'empassés tot el programa ultraliberal amb coses com la directiva Bolkestein. En realitat la UE va decidir que preferia un govern neoliberal a Gran Bretanya amb Brexit i un govern neoliberal a la UE, que no pas una govern d'esquerres a GB amb Corbyn al capdavant i una UE amb perfil social. Que no ens prenguin més el pèl. La City és actualment un paradís fiscal al mig de Londres, ara tota la Gran Bretanya serà un paradís fiscal. Els pares fundadors de la Unió Europea l'any 1949 deien coses com aquesta: «No es tracta de triar entre llibertat i autoritat, ni tampoc entre economia lliure i una de col·lectiva, sinó de crear una síntesi de totes dues opcions». Doncs això.