El que semblava impossible...

Del llibre autobiogràfic de Pablo Neruda Confieso que he vivido, en els seus temps de cònsol a Batàvia: «El cònsol alemany Hertz adorava la plàstica moderna, els cavalls blaus de Franz Marc, les allargades figures de Wilhelm Lehmbruck. Era una persona sensitiva i romàntica, un jueu amb segles d'herència cultural. Li vaig preguntar una vegada:

- I aquest Hitler, el nom del qual apareix de tant en tant en els diaris, aquest capitost antisemita i anticomunista, no creu vostè que pot arribar al poder?

- Impossible- em va dir.

- Com que impossible, quan tot el més absurd es veu en la història?

- És que vostè no coneix Alemanya- va sentenciar. Allí sí que és totalment impossible que un agitador boig com aquest pugui governar ni tan sols en un poblet.

Pobre amic meu, pobre cònsol Hertz! Aquell agitador boig per poc no va governar el món. I l'ingenu Hertz deu haver acabat en una anònima i monstruosa càmera de gas, amb tota la seva cultura i el seu noble romanticisme».

Error majúscul

Els demòcrates nord-americans deuen maleir el dia que van decidir iniciar un judici polític de destitució del president Donald Trump basat en les seves relacions amb la política d'Ucraïna. Obstrucció de la justícia? Ocultació d'informació? Ningú se'n recorda, del primer capítol del serial en aquests temps de fast politics i en canvi ha quedat instal·lat en bona part de l'opinió pública nord-americana que «allò d'Ucraïna» no era motiu suficient per fer caure un president.

Els demòcrates deuen maleir el dia que van confiar en els polítics ucraïnesos, un forat negre en les relacions internacionals.

Dos dies abans de la votació del Senat que va arxivar l'impeachment contra el president nord-americà, els demòcrates van iniciar les seves primàries a Iowa. Fiasco informàtic que no va permetre anunciar els resultats fins 48 hores després.

Seriosos motius per preguntar-se si aquest incident informàtic és aïllat o ha de fer pensar si els Estats Units afronten les eleccions presidencials resguardats d'ingerències externes. I uns resultats que deixen empatats en els primers llocs Pete Buttigieg i Bernie Sanders, amb unes molt males expectatives per a Joe Biden, l'exvicepresident d'Obama, absolutament mancat de bufera i to vital.

A sis mesos de la convenció demòcrata, no és gens clar qui serà el candidat que s'enfrontarà a Trump i els dubtes són seriosos sobre que qualsevol candidat demòcrata pugui tombar el president republicà. El greu error de l'impeachment ha posat les coses en el terreny del blanc o negre i ha fet que senadors republicans crítics hagin hagut de votar disciplinadament per assegurar-se la seva reelecció.

Fa quatre anys el Partit Republicà anava per una banda i Trump per una altra. Avui, el Vell Gran Partit ha quedat del tot sotmès a un president que els pot donar un segon mandat. Es van equivocar els qui van considerar Trump un accident de la història. Era un indici del que estem vivint avui. Un segon mandat de Trump, coses que semblaven impossibles.

Novetats d'Irlanda

El primer ministre de la República d'Irlanda, Leo Varadkar, va avançar les eleccions generals ara fa tres setmanes, en un moment propici per al seu partit. L'economia continuava creixent, el país fregava la plena ocupació, el nord d'Irlanda tornava a tenir govern després de tres anys de blocatge i el partit era al capdamunt dels sondatges. Tanmateix, les bones expectatives s'han anat apagant d'aleshores ençà. I avui, el Sinn Féin, el partit republicà més gran del nord d'Irlanda però amb uns resultats històricament minsos al sud, podria ser la primera força electoral.

El govern de centredreta s'ha vist perjudicat per un debat centrat en qüestions més socials que no pas macroeconòmiques, com ara el cost de l'habitatge i les deficiències en el sistema de salut. A més, algunes polèmiques, com la de fer un homentage a la Royal Irish Constabulary, han fet baixar les expectatives del partit de Varadkar.

Per la seva part, el Sinn Féin, a més de veure's beneficiat pel debat social, ha encapçalat la reivindicació nacional i ha dit que no donaria suport a cap govern de coalició si no hi havia el compromís de planificar un referèndum sobre la unificació d'Irlanda. El partit vol constituir una comissió parlamentària i una assemblea de ciutadans per planificar la unitat i assegurar un referèndum d'ací a cinc anys. Remarca que el paper del Regne Unit és clau per fer el referèndum, però que en cap cas no hi donarà permís si abans no s'ha planificat de manera proactiva des de Dublín. El Sinn Féin guanyant les eleccions, coses que semblaven impossibles.

Política europea

Diumenge passat es van celebrar eleccions parlamentàries a la República d'Azerbaidjan. República exsoviètica, peça clau del Caucas i amb guerra declarada i un conflicte congelat amb Armènia pels territoris ocupats del Alt Karabagh que ha provocat centenars de milers de desplaçats. L'únic país islàmic secularitzat que forma part del Consell d'Europa, després de l'evolució de Turquia. Política europea, per tant. Algú n'ha llegit una sola notícia a la premsa d'aquí?