No plàstics,

sí paper i cartró

Albert Pujolar Fontanet GIRONA

La utilització del plàstic disminueix perquè cada vegada es potencia el cartró, per exemple en palles i bosses. El principal motiu, la contaminació del plàstic.

Gran part dels governs aproven decrets i altres normatives per l'ús del plàstic. Per exemple, a les Illes Balears al gener del 2019 es va aprovar la llei de la prohibició del plàstic d'un sol ús amb la intenció que aquest any es reduissin un 10% els residus del plàstic.

La UE prohibeix els bastonets de les orelles, els coberts de plàstic, els plats de plàstic i capses de menjar ràpid. I s'apliquen diferents estratègies com pagar bosses de plàstic, reduir material contaminant en la fabricació i reutilitzar i reciclar envasos.

Tots hem de ser conscients de reduir al màxim, dins les nostres possibilitats, i ajudem a mantenir l'entorn més net i endreçat.

En Kirk Douglas

i el poble d'Anglès

pere espinet coll ANGLÈS

De la postguerra fins ben entrats els anys 90, a cada poble de la província hi havia un o dos cinemes. En els registres del Gremi dels anys 70, on el president era Narcís Agustí, n'hi havia 141, de pantalles cinematogràfiques, que no era poc. A quasi totes elles amb la màgia del 35 i les seves 24 imatges per segons, es veia reflectit en Kirk Douglas protagonitzant diferents papers, a voltes com a esclau gladiador a Espartaco, de militar en la prohibida antimilitarista Senderos de Gloria, de pintor Van Gogh a El loco del Pelo Rojo, de vaquer buscant venjança a L'últim tren de Gun Hill, i així... Però el que molta gent no deu saber és que un dels xofers de Kirk Douglas quan aquest estava rodant o de gresca a terres gironines, el polifacètic Miquel Barcelona d'Anglès, el portava a tot arreu. A en Frank Sinatra, l'Ava Gardner, en Josep Pla, un o altre militar i prestigiosos religiosos del moment, en Miquel Barcelona també en fou xofer conductor. Ja ho veieu, un xofer d'Anglès que es feia amb la jet set del moment i que no pocs secrets deuria guardar en un temps malauradament enyorat.

Johnson i el patriotisme

salvador tarradas GUALTA

Samuel Johnson (1709-1784) en el seu diccionari i gramàtica de la llengua anglesa introduí la següent entrada i definició per patriotisme: el darrer refugi del canalla (Patriotism: The last refuge of the scoundrel). En una discussió sobre l'independentisme cors, el seu amic i biògraf, l'escocés James Boswell (Life of Johnson), li va retreure que amb aquesta definició posava al mateix sac tots els patriotes, els opressors i els oprimits, tot etzibant-li: Amic, meu, la vostra noble mentalitat no pot sentir res a favor d'una nació oprimida que lluita per la seva llibertat? Johnson va reconèixer que algunes de les seves definicions estaven desfigurades per les pròpies opinions, prejudicis i estats d'ànim i que en la seva definició no es referia al real i generós amor pel propi país, sinó als que utilitzen el patriotisme com a coartada per encobrir els seus propis interessos i enriquir-se. D'aquests n'hi ha a tot arreu.