10 de febrer de 2020
10.02.2020
Diari de Girona

La formació moral i religiosa dels fills

10.02.2020 | 06:00
La formació moral i religiosa dels fills

No podemos pensar de ninguna manera que los hijos pertenecen a los padres». Aquestes recents paraules de la ministra d'Educació, Isabel Celáa, resulten certament inquietants. Si s'escolta la intervenció sencera de la ministra, disponible a internet, es pot comprovar que no és cap broma.

Fa dos mesos la Sra. Celáa va ser convidada al Congrés d'Escoles Catòliques, que agrupa dos mil centres educatius. En el seu discurs d'inauguració va fer una molt particular interpretació de l'article 27 de la Constitució. Segons la ministra, aquest precepte no empara el dret dels pares a escollir l'ensenyament religiós del seus fills ni a elegir centre educatiu.  

La senyora ministra es passa reiteradament pel folre no només l'article 27.3 de la Constitució sinó també l'article 26.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que proclama: «Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que s'haurà de donar als seus fills». Si algú no sabia encara què era la dictadura del relativisme, aquí n'hi ha un exemple claríssim.

En realitat, el que fa la senyora Celáa és aplanar el camí perquè l'educació afectivosexual i els cursets o tallers sobre la matèria que determinats grups imparteixen a les escoles formin part del currículum escolar i siguin d'obligada assistència. Celáa ho justifica en l'interès del menor, en el seu dret fonamental a ser educat des del seu naixement.

Sorprèn que fins a l'arribada de Vox, aquí cap partit hagi gosat qüestionar l'acció política sobre aspectes que afecten tan decisivament la persona, la família i la societat. No sé si el «pin parental» és el remei més adequat per garantir l'esmentat dret fonamental dels pares. Però quan la ministra d'Educació nega que els fills pertanyin als pares, en realitat està dient que pertanyen al Govern, i que aquest pot educar els alumnes segons la seva ideologia. Això suposa deixar una porta oberta al totalitarisme.

És clar que l'article 27.3 de la Constitució estableix un dret fonament dels pares i mares, i per tant, obliga els poders públics a respectar les conviccions parentals en l'educació moral i religiosa que l'escola transmet als seus fills. Digui el que digui la senyora Celáa, si en els currículums escolars es margina l'assignatura de religió s'està vulnerant aquell dret fonamental. I també es vulnera quan es transmet als alumnes una concepció de l'afectivitat i de la sexualitat que contradiu les conviccions dels pares i mares fidels a qualsevol de les grans religions existents avui al nostre país.

Una cosa és que el sistema educatiu fomenti la tolerància i ensenyi a no discriminar per raó d'orientació sexual. Totalment d'acord. I una altra de ben diferent que es vulgui formar els alumnes en una nova ètica sexual comuna, alternativa a la de molts pares i mares i a la compartida per les grans religions esmentades. Al marge de les creences religioses, educar en una antropologia que posa en crisi la identitat sexual masculina o femenina de les persones pot perjudicar greument el procés de maduració d'infants i adolescents.

En el fons, el que la ministra d'Educació pretén és utilitzar l'escola i els docents forçant que aquests s'extralimitin en les seves funcions, envaeixin el paper dels pares i mares, i actuïn de corretja de transmissió d'una ideologia antinatural, extravagant, fruit d'una postmodernitat líquida i desorientada. En últim terme, el que pretén la ideologia de gènere i els seus promotors governamentals és que els progenitors quedem reduïts a uns simples proveïdors de béns i serveis, amb totes les responsabilitats, mentre els governs usurpen la nostra potestat educadora en aspectes essencials per a la vida dels nostres fills i filles.

Amb aquesta posició el nou Govern es situa molt lluny de la laïcitat positiva, que estableix la Constitució en el seu article 16.3 quan preveu que «els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola». La ideologia de gènere no és compartida ni valorada positivament per les religions cristiana, musulmana, jueva i hindú. Amb aquestes im­posicions, el nou Govern se situa clarament en una laïcitat negativa o laïcisme excloent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook