10 de febrer de 2020
10.02.2020
Diari de Girona
OPINIÓ

L'esport necessita mediació

10.02.2020 | 06:00
L'esport necessita mediació

L esport té conflictes. El futbol el que més. Com a qualsevol àmbit de la vida, l'esport té els seus conflictes. I avui, com que l'esport ha assolit un paper central en la societat, aquests conflictes han esdevingut públics. De tal manera que en funció de com es resolguin es convertiran en un mal o bon exemple.
Però què és el que desperta tant interès i polèmica dels conflictes? La manera com es gestionen i s'ocasionen. És com si tinguéssim clar que es pogués evitar la seva aparició i que, un cop aparegut el conflicte, s'han de trobar solucions.
Resseguint l'actualitat esportiva als mitjans de comunicació, tenim un conflicte recent que ha esclatat per les declaracions del director esportiu del Futbol Club Barcelona (FCB), Éric Abidal, quan, en una entrevista, ha afirmat que hi ha jugadors del primer equip que no s'esforcen suficient. Poc ha tardat el capità, Lionel Messi, a replicar-lo a través de les xarxes socials demanant que indiqui qui són aquests jugadors. Sembla que aquests tipus d'opinions, la de l'un i la de l'altre, s'haurien d'expressar en privat i si hi ha una dificultat de comunicació entre ambdós implicats, buscar un professional de la conflictologia, de la Resolució de conflictes, de la negociació i de la mediació, que els pugui ajudar a trobar l'espai per parlar i escoltar-se.
Setmanes abans, el FCB va despatxar l'entrenador de l'equip de futbol Ernesto Valverde, després que el club iniciés un càsting de possibles entrenadors substituts que es va fer públic. L'entrenador es va veure obligat a demanar explicacions i a dimitir abans que el club disposés d'un nou «míster». En aquestes situacions, un cop el club es veu en la necessitat de canviar l'entrenador, el millor es negociar la seva sortida i buscar després un altre que se'n pugui fer càrrec en condicions. També en aquesta situació, un mediador hauria ajudat el club a negociar la situació i, vist qui a substituït a qui, sembla que aquesta fórmula hauria funcionat i el conflicte no s'hagués manifestat públicament.
Més o menys per aquestes mateixes dates, el Reial Club Deportiu Espanyol es va veure implicat en un conflicte a causa d'unes manifestacions públiques racistes de seguidors de l'Espanyol a la grada cap a Iñaki Williams, jugador negre de l'Athletic de Bilbao, quan aquest va ser substituït en el partit de Lliga. El club va condemnar les manifestacions racistes, va informar que tractaria de detectar quins eren els seguidors i sancionar-los o fer-los fora. Els van trobar i tenen negada l'entrada al camp. Pregunta: Això soluciona el conflicte? No. Aquesta decisió fa que la resta d'aficionats entenguin que si són escoltats cridant algun comentari racista seran expulsats del camp, però si no se sent, no passarà res, i mentrestant es poden dir altres coses que atempten contra la dignitat de la persona.
Malauradament no és la primera ni última vegada que se senten insults cap a jugadors de l'equip contrari o del propi, a àrbitres, a entrenadors i a aficions rivals a les instal·lacions esportives. Fins i tot en aquest partit entre l'Espanyol i l'Athletic es van tornar a donar agressions físiques entre aficionats abans del partit, un fenomen que semblava superat. En aquest tipus de conflictes, un professional de la conflictologia també pot ajudar, treballant amb el club per modificar la cultura esportiva i futbolística confrontativa dels que el dirigeixen, dels que practiquen el joc i dels espectadors. Com? Abordant el conflicte i no suprimint-lo. Contractant professionals que treballin amb aquestes persones, substituint percepcions i hàbits violents (físics, psicològics i verbals) per d'altres de respecte, pacífics i de fair-play. Sortosament, tot això ja s'ha començat a treballar a l'esport base, ara cal exportar-ho al futbol professional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook