Les matemàtiques van néixer, segons el filòsof Bertrand Russell, quan es va descobrir que una parella de faisans i un parell de bufetades tenien alguna cosa en comú. D'aquesta manera, es va revelar el número dos, idea abstracta extreta de la realitat.

Darrere de les parelles de tal o qual cosa s'ocultava una realitat i un altre ordre que es podia dissociar de la realitat concreta. La facultat de dissociar el nombre dos de la parella de faisans és la porta a un nou món. Hom veu així el que no observava abans.

La creació és una associació inèdita entre una representació de referència i una cosa. Aquest tomb en la representació de referència proporciona al creador un profund goig. L' Eureka d' Arquímedes n'és l'exemple més conegut. En canviar la seva visió del món, aquest tomb fa del creador una altra persona, li permet néixer de nou.

El científic Albert Einstein va deixar escrit: «Això és el que fan el pintor, el poeta, el filòsof especulatiu, el físic? Cada un, a la seva manera. En aquesta imatge i en la seva formació, se situa el centre de gravetat de la vida emocional, per aconseguir la pau i la serenitat que no es poden trobar entre els estrets límits de l'experiència personal».