10 de febrer de 2020
10.02.2020
Diari de Girona

POQUES NOVES (JUDICI A LA CÚPULA DELS MOSSOS, I)

10.02.2020 | 06:00
POQUES NOVES (JUDICI A LA CÚPULA DELS MOSSOS, I)

A l'Audiència Estatal (a Madrid en diuen Nacional) el passat dilluns dia 20 va començar aquest despropòsit de judici a la cúpula dels Mossos d'Esquadra (ME). Fiscalia manté per a tres d'ells (el major J. L. Trapero, l'exdirector general dels ME P. Soler i l'exsecretari d'Interior C. Puig) el delicte de rebel·lió, quan la condemna del TS va ser de sedició. (Ja saben que si ara haguessin canviat la qualificació del delicte, la causa hauria d'haver passat a Catalunya, però els fiscals s'hi oposaren.) A la intendent T. Lapalana, «només» l'acusen de sedició: s'estalviarà les sessions per malaltia. Els fiscals estan sobradament acreditats: P. Rubira, que mantingué erròniament a la presó Sandro Rossell, posà en dubte la «imparcialitat i serenitat dels jutjats catalans»; l'altre, M. A. Carballo, ha dut ni més ni menys que els casos d'Altsasua, Tamara Carrasco i l'empresonament dels CDRs el passat 20-IX! Per tenir tot l'escenari, diem que presideix la sala la magistrada Concepción Espejel, condecorada amb l'Ordre del Mèrit de la benemèrita (està casada amb un coronel de la GC) i és la mateixa que va jutjar la baralla al bar d'Altsasu. Se la considera alineada amb el PP, que la va fer vocal del CGPJ i, més tard, presidenta de la sala penal de l'Audiència espanyola. Està flanquejada pels jutges Francisco Javier Vieira, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, i Ramón Sáez Valcárcel, d'una associació de jutges considerada progressista i, tanmateix, ponent de la interlocutòria que va denegar la petició de traslladar el judici a Catalunya.
En les qüestions prèvies els fiscals van voler deixar clar que la sala era la idònia per jutjar el cas. Rubira, no fos cas que s'escampés la tesi de la venjança contra l'exmajor pel seu èxit en els atemptats de l'agost del 2017, va fer una prèvia a les prèvies: seria un judici normal i no pas polític. (Excusatio non petita, acusatio manifesta.)
Al migdia Carballo començà l'interrogatori de Trapero. Va ser una repetició en relació amb les sessions del TS: la concentració del 20-IX, les instruccions de la Fiscalia, el moviment «Escoles Obertes», l'interlocutòria de la jutgessa Armas manant no alterar la normal convivència ciutadana... És clar que es podia imaginar que les activitats a les escoles es feien per mantenir-les obertes, però la interlocutòria era taxativa: només podien requisar material del referèndum i no actuar fins al dia 1-O. Per això, els centenars d'actes alçats. L'exmajor va deixar tres coses clares. Els mediadors, per als ME, són importants en els conflictes; no tenia cap relació amical amb Puigdemont; se sentia incòmode amb el projecte independentista del Govern. La sessió semblava un déjà-vu. Trapero se situà fora del moviment independentista des del 2016, quan el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana, li demanà què farien els ME en cas de doble legalitat. Per a ell no hi havia dobles legalitats i qualificà de «barbaritat» les conclusions de la comissió del procés constituent que es va fer al Parlament.
El dimarts 21 encara es va arrissar més el rínxol. Ara bé, semblava com si les explicacions de l'exmajor entressin per una orella al fiscal i li sortissin per l'altra, sense ordre ni concert. Trapero es cansava de repetir No, señoría..., No, señoría..., Ahora se lo explicaré, señoría... Vam tornar la Junta de Seguretat del dia 28 i a la desentesa, enfront de l'ús de la força, amb el coronel Pérez de los Cobos, segons la jutgessa, «coordinador i supervisor» de l'actuació conjunta de les tres policies el dia 1-O, paper que no va complir, com ja es va veure al TS, encara que Marchena no va voler arribar al fons de la seva actuació ni crec que ho vulgui fer Espejel. El final de la declaració girà sobre el pla per detenir Puigdemont i els membres del Govern després de la DUI del 27-X, cosa que ja havia declarat en fase d'instrucció com va haver de recordar la seva advocada O. Tubau al fiscal... L'home, d'un pla secret, en volia constància escrita.
El dimecres 22 les defenses van fer que excusés els seus patrocinats de formar part de la cadena de comandament dels ME (C. Martell, advocat de P. Soler, ex-director general dels ME, i Fermín Morales, advocat de l'ex-secretari general d'Interior, C. Puig). Disculpats els dos companys, la seva lletrada, O. Tubau, va qüestionar-lo amb l'escalpel als dits. Ell i Ferran López van procurar fer tot el possible per complimentar les demandes de la GC i la comitiva judicial que escorcollava la seu d'Economia el 20-IX (l'endemà tingué una ­reunió a Fiscalia i ningú li va retreure res del comportament dels ME). També l'1-O (S'estava demostrant que la concentració «tumultuària» del 20-IX s'havia muntat com una concentració violenta a posteriori dels fets). I deixà anar una bomba d'efecte retardat esmentant l'article 26.2 de la Llei de FCSE, un article que deixa clar que en cas d'un servei concurrent entre ME i FCSE, la direcció i responsabilitat recauen en les forces estatals. Cirereta final: «Ha rebut cap proposta de tornar al cos?» «Sí. El conseller i el president de la Generalitat em van oferir tornar al meu vell càrrec i vaig dir que no». «I algú l'ha convidat a participar en alguna llista per a les eleccions?». «A mi, personalment, no. Van demanar a la lletrada que m'està interrogant si hi estaria disposat. La meva resposta va ser que s'estalviessin de trucar-me». La jornada acabà amb els interrogatoris a Laplana. El fiscal Rubira no s'havia ni assabentat que el 20-IX no era el cap de l'operatiu d'Economia!
El dijous 23 quedà clar que Soler i Puig estaven fora de la cadena de comandament. Buscar responsabilitats on no n'hi havia era picar ferro fred. El fiscal demanà a Soler per què a les reunions amb el Govern del 26 i 28-IX no va demanar a Puigdemont que desconvoqués el referèndum. Soler ni s'havia assabentat de la ­reunió del 26! «Aleshores, per què no va dimitir?» «Perquè, a mi, mai ningú no em va demanar de fer res il·legal i sabia que el major no estava a favor del referèndum». Era un cop de puny al ventre. S'havia posat de peus a la galleda, el fiscal? Puig volia explicar al fiscal Rubira que la Secretaria General de la Conselleria de la Generalitat no funciona com al Ministeri d'Interior, on del secretari general depèn tothom. A la Generalitat, sota el conseller, a més de la Secretaria General, hi ha en línia altres òrgans de comandament: Direcció General de Prevenció, Direcció de Policia, Protecció Civil, Direcció d'Administració de Seguretat. Rubira no ho volia sentir. «És que aquesta confusió a mi m'afecta molt!». Era igual. Mensura iuris est utilitas. I ara l'utilitat és... l'escarment venjatiu?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit