Els assistents virtuals -Siri, Alexa, Cortana...- tenen veu femenina. Algunes feministes diuen que això perpetua els estereotips. Es passen bones estones amb aquestes coses. Si es parteix de dividir la societat pel sexe i aplicar-li monolíticament els estereotips, es pot pensar que la meitat dels usuaris d'assistents virtuals té una veu de dona que li serveix, però també que l'altra meitat té una veu germana a la qual creure. Aquesta elecció a conveniència la difonen de continu les dames del matí televisiu.
Trencar l'estereotip i posar veu masculina no lliuraria d'objeccions serioses.
1) La d'invisibilitzar (inaudibilitzar) els milions de dones assistents en els últims cent anys, quan van començar a alliberar-se econòmicament dels homes, de les cotilles, de les melenes llargues i d'altres opressions treballant de secretàries. A canvi, van donar peu a la fantasia masclista dels dictats als genolls de caps vellets i rabassuts en l'humor gràfic, en resposta a l'avanç femení.
2) La veu masculina, per consolidació mental del patriarcat, podria sonar autoritària i tot expressant-se de manera didàctica podria interpretar-se com una macho-explicació paternalista que porta implícit un «tonteta» que fa 60 anys era explícit.
Aquestes preocupacions són per a persones sensibles que escolten el navegador del cotxe com si fos una persona i per a ximples que el veuen com si ho fos. La veritable «feminització» dels assistents comença més enllà de la veu, perquè els han programat respostes de flirteig, d'ambigüitat o de diplomàcia per a preguntes i ordres que no han de donar-se a un assistent virtual ni a una persona i que entrenen gilipolles per relacionar-se amb les màquines tan malament com amb les dones.
