Guanyar temps és l'objectiu no confessat de la taula de diàleg entre el Govern d'Espanya i el Govern de Catalunya. No hi ha voluntat d'arribar a acords per part de ningú.
A una banda, hi ha el president Torra, que demana parlar de tot, però exigeix un mediador internacional que doni fe de les negociacions. Quina desconfiança!
Per ell, és d'obligat compliment aquesta figura perquè el Parlament aprovà una moció en aquest sentit. Home de Déu! Si és per donar fe, val un notari o un secretari d'actes. Per tant, que es deixi de romanços!
El tàndem Puigdemont/Torra s'omple la boca de diàleg, però volen aprofitar la feblesa del Govern Sánchez per aconseguir un referèndum d'autodeterminació (no valia el de l'1 d'octubre?), l'amnistia per als empresonats i per als fugits del procés i la fi de la suposada «repressió de l'Estat». Proposar exigències inacceptables és posar pals a la roda. De fet, mai han volgut dialogar, sinó imposar.
L'estratègia de Puigdemont no ha canviat. És un partidari irredempt de la via unilateral que intenta robar temps al temps, tot esperant una ocasió propícia per presidir una imaginària república catalana. A l'empara de l'acta d'eurodiputat, aconseguida de rebot per una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relacionada amb Oriol Junqueras, resa perquè el suplicatori demanat per la justícia espanyola no acabi amb la seva vida regalada.
Pel que fa a Torra, la inhabilitació per desobediència l'obligarà a fer mutis pel fòrum més aviat que tard. Per això intenta compassar la data de la convocatòria d'eleccions amb els pronunciaments judicials sobre el seu estatus presidencial.
A l'altra banda, el temps és or per al govern de coalició del PSOE i Unides Podem, que necessita ERC per aprovar els pressupostos. El partit de Junqueras li farà suar sang si no vol ser titllat de botifler per la resta de forces independentistes que aposten pel boicot (JuntsxCat i la CUP) i les associacions civils (ANC, Òmnium...).
També la dreta (Ciutadans i PP) i l'extrema dreta (Vox) volen impedir que tiri endavant un Govern, portador de l'estigma d'un doble poder latent, que encobreix discrepàncies programàtiques profundes.
En aquest escenari convuls serà determinant l'evolució de la relació de forces per encarar la situació política a curt termini, tant a Espanya com a Catalunya.
Si ERC s'arronsa i vota en contra dels Pressupostos Generals de l'Estat, bona nit i tapa't. Noves eleccions generals trucaran a la porta i continuarà la inestabilitat política.
La dreta ho espera amb candeletes. PP i Vox es freguen les mans. També Puigdemont i la seva colla de fidels estan a l'aguait per treure profit de l'embolic.
I és que els extrems es toquen.
