11 de febrer de 2020
11.02.2020

Febrer

11.02.2020 | 00:02

Febrer – februarius en llatí– és el segon mes de l'any en el calendari gregorià. Els anys comuns té 28 dies i 29 els anys de traspàs, com és el cas del que acabem de començar. Des d'un punt de vista etimològic el seu significat vol dir «purificar». Així, doncs, era el mes dedicat a les festes de purificació, les februa, en les quals «s'aplacaven els morts amb sacrificis i ofrenes». Del seu nom ve el del déu romà de la purificació Februus.

Hem arribat al purificador febrer després d'un gener tempestuós i tràgic assotat pel temporal Gloria que ha destrossat, amb el seu pas, el paisatge habitual de molts indrets de les comarques gironines. Ha estat d'una força devastadora amb l'aigua com a protagonista i ens ha mantingut amb el cor encongit a mida que anàvem escoltant les notícies que no preveien res de bo pel que feia referència al desbordament dels rius i les conseqüències dramàtiques per a les persones que viuen a prop de les lleres. I s'han tornat a reviure les temibles inundacions d'altres èpoques a la mateixa ciutat de Girona sobretot per part dels qui les van viure en directe.

El fort onatge també ha estat protagonista amb onades gegantines que semblaven importades d'altres mars fins arribar a les nostres costes malmetent amb la seva força descomunal tot allò que trobaven al seu abast. Les fotografies ens han mostrat paisatges desoladors, irreconeixibles després dels estralls del Gloria. A casa nostra no hi estem acostumats. Fins ara, la fúria incontrolable de la naturalesa es mostrava molt de tant en tant i d'una forma molt menys cruenta. La climatologia està canviant. Està en boca de tots. Ja fa temps que el canvi climàtic és un fet inqüestionable arreu del món i haurem d'anar acceptant que també comportarà, i està comportant, canvis d'hàbits i de previsions tan personals com col·lectius.

El meu article del 14 gener, titulat El gran viatge, acabava amb les darreres paraules del protagonista a l'última escena de la pel·lícula Habana, quan mira a l'horitzó, mentre pensa en veu alta que aquella és una terra d'huracans. No podíem saber que faltaven molt pocs dies perquè aquí, a aquesta terra, es desfermés un temporal d'aigua i vent de dimensions desconegudes fins ara. Huracanades. Amb unes destrosses milionàries tal com titulava aquest diari la portada del dissabte 25 de gener. Un gener furiós i desbordat –mai millor dit– ha donat pas al purificador febrer que, per altra banda, ens ha portat, més d'una vegada, la neu a cotes molt baixes. «Febrer febreret, set capes i un barret». La setmana del Gloria ha estat de tot menys de glòria. En tot cas, ha evidenciat de forma contundent i sense que calguessin paraules que s'ha construït de forma massificada en massa llocs. En llocs que pertanyen als rius. El seu territori sagrat –profanat– des de temps immemorials. Per no parlar dels trams de vies que han quedat totalment desfets per la força brutal de la natura i per la manca de manteniment i renovació d'una estructura ferroviària que també data de temps immemorials.

Estem expectants per veure què ens depararà el purificador febrer, què ens oferirà a més de paraules i més paraules. Sigui el que sigui, que ens agafi amb totes les forces per resistir, si és el cas, els nous temporals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook