11 de febrer de 2020
11.02.2020

Si la morbositat truca, no l'agafis

11.02.2020 | 00:02

Un soldat tailandès amb un rifle d'assalt i moltes bales va anar a un centre comercial fins a dalt de gent i es va posar a repartir plom. Trenta morts i gairebé el doble de ferits. Durant la matança –que va durar 15 hores– va publicar fotos i vídeos a les xarxes socials, un ambient propici per a la incubació i desenvolupament de patologies gravíssimes del jo. I del tu: el tiroteig va disparar la seva audiència. En televisió, un expert ho va resumir (bé i malament alhora) en la frase «la morbositat ens crida».

No sé si el morbo ens truca a tots, però és segur que els morbosos despengen malgrat que des de la paraula estem advertits que ser morbós és el contrari de ser sa. «Morbositat» arriba del llatí –«morbus» (malaltia)– i defineix l'interès malsà per persones o coses i l'atracció cap a esdeveniments desagradables.

La morbositat està en el cercle de persones que es forma al voltant del mort al carrer, en l'audiència televisiva de La isla de las tentaciones (per citar l'últim reality), en la recerca a internet de la foto de la noia violada i en el vídeo dels xavals abusant del feble que circula pels mòbils. Com a gènere, mai va tenir tantes possibilitats públiques ni audiència tan alta, però no unànimes. La morbositat truca. No l'agafis.

La morbositat adverteix des de la paraula que és la malaltissa atracció pel malsà. Malgrat el prestigi de què gaudeix tot el negatiu, convindria limitar l'ús d'expressions com «sento morbositat». També el consum: un és més morbós com més atén la trucada de la morbositat. No hi ha justificació. Una cosa és que res humà et sigui aliè i una altra que et siguin pròpies o apropiades totes les vileses i sordideses. La bona notícia és que la morbositat es cura evitant el contacte amb allò morbós.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook