S'acosten les eleccions catalanes segons el president Quim Torra. Aprovats els pressupostos, anunciarà la data segons va dir en una recent roda de premsa. En aquests moments s'ignora si serà abans o després de l'estiu, però els partits ja comencen a engreixar les maquinàries electorals. Fins i tot a correcuita es preparen noves plataformes que per primera vegada participaran en unes autonòmiques.

És per això que els diaris han començat a publicar les primeres enquestes en intenció de vot, la qual cosa provoca que els líders pensin en com s'articularan les properes majories a casa nostra.

De moment els indicadors deixen clar que l'independentisme no perd pistonada. Una vegada més la lluita per la pole position serà entre ERC i JxCat. Els republicans sempre arriben més ben posicionats i amb un clar avantatge, però al final és Puigdemont qui s'emporta el gat a l'aigua. El substrat secessionista és manté ferm i de moment l'electorat no castiga les discrepàncies d'aquests darrers dies arran del vot d'investidura de Pedro Sánchez.

Vistos els estudis demoscòpics pot passar el mateix que en la darrera contesa electoral a Catalunya. A la campanya, l'expresident va guanyar contra pronòstic i fou la primera força del bàndol independentista. Ara JxCat busca candidat i aquesta qüestió com sempre la resoldrà a dit Carles Puigdemont. Nomenarà un nou cap de llista i en aquest sentit no compten ni Torra ni una Laura Borràs que properament pot ser inhabilitada arran de la seva gestió al front de l'Institut de les Lletres Catalanes. Han sortit alguns noms, però tot semblen rumors, atès que la decisió es prendrà a Waterloo.

ERC, si aconsegueix els escons que li pronostiquen les enquestes, podria liderar una majoria independentista o bé una d'esquerres amb la participació dels Comuns i del PSC. Pere Aragonès té tots els número per ser el cap de cartell atès que té el vistiplau d'un Oriol Junqueras que va negar a l' Évole qualsevol pacte amb els socialistes. El noi de Pineda de Mar s'ha distanciat darrerament de Quim Torra i està marcant perfil propi. ERC ha sabut jugar les seves cartes a Madrid, però ara caldrà veure si l'electorat ha entès el posicionament de Gabriel Rufián a les corts espanyoles.

Per la seva banda Ciutadans s'ensorra i perdrà més de la meitat de la seva presència parlamentària. El seu discurs basat en l'enfrontament permanent no té recorregut a Catalunya, per la qual cosa els serà impossible repetir la sorprenent victòria electoral d' Inés Arrimadas.

Actualment és el grup més nombrós de la cambra, però no ha sabut gestionar l'espectacular triomf del desembre del 2017. Els seus màxims dirigents abandonaren els escons del Parlament i això tampoc ha estat entès pels seus electors que buscaran altres alternatives en el sector constitucionalista per dir-ho d'alguna manera.

Un dels grans beneficiats de la patacada taronja serà el PSC, que pot guanyar una desena de diputats. La travessia del desert ha estat llarga, però l'arribada de Pedro Sánchez a La Moncloa representa un plus molt important. És l'única formació d'àmbit no secessionista que aposta pel diàleg i per obrir una nova etapa en les relacions entre Catalunya i Espanya. Miquel Iceta s'entén força bé amb els Comuns de Colau i la suma dels seus escons podrien fer possible que la presidència de la Generalitat fos per a ERC en cas que JxCat els superés en nombre de diputats. Aquest acord pot semblar molt llunyà, però ja se sap que la política fa companys de viatge a autèntics contrincants.

Finalment, a la banda dretana, Vox serà present al Parlament de Catalunya, encara que sigui d'una manera anecdòtica, mentre que el PP que actualment només té tres escons augmentaria modestament els seu resultat. Mentrestant, a l'altra banda de l'hemicicle la CUP podria arribar a la mitja dotzena de diputades.