No s'havien acabat les festes de Nadal però es va habilitar en cap de setmana l'activitat del Congrés perquè calia investir amb la màxima urgència, gairebé a correcuita, un nou president del Govern d'Espanya perquè no es podia perdre més temps. Per què? Es podria pensar que després de tants anys sense pressupostos i amb l'amenaça d'un alentiment de l'economia calia posar fil a l'agulla per garantir l'aplicació de mesures per fer-hi front. Però dos mesos després de la negociació dels pressupostos, si existeix, no n'hi ha notícies. Ja s'entén que l'anunci de les eleccions avançades a Catalunya ha incomodat Esquerra fins al punt que si no s'aproven els Pressupostos Generals de l'Estat d'aquest any ja s'hi posaran quan toqui amb els de l'any que ve. Els que tinguin una mica de memòria recordaran que tot just el cap de setmana passat Pedro Sánchez va dir -de visita a Catalunya- que els comptes es començarien a tramitar com abans millor, però ahir mateix la portaveu del seu govern va assegurar que no farien passes en fals mentre no es tingui lligat el suport d'ERC. Un horitzó d'inestabilitat que ha provocat que el lehendakari basc i el president gallec hagin avançat les seves eleccions per allunyar-les de les turbulències que puguin venir. I mentrestant, què? Doncs la cançoneta de sempre. El PSOE va tornar a portar ahir la seva proposta de llei d'eutanàsia al Congrés i va convertir el debat sobre el patiment en una oportunista i irresponsable cortina de fum política. I per acabar-ho d'adobar, s'anuncien més delictes en la reforma òmnibus que es pensa fer per la via exprés del Codi Penal incorporant-hi el d'apologia del franquisme. La resposta més contundent als socialistes la va donar Iñigo Errejón, que es va negar a donar-li suport per, va dir, no cedir a la dreta la bandera de la llibertat d'expressió.
