Davant del col·legi, dos vailets s'insulten a distància amb fervor infantil. Al seu voltant, els nanos es belluguen, alegres. I pots sentir a través seu la força i energia de la vida que comença. Un d'ells, al final, proclama: «Calla, coronavirus!». L'insult definitiu, un virus que ha matat al món a més de 1.000 persones, amb més de 43.000 infectats, que paralitza l'economia xinesa, i que deixa molt tocat el congrés del Mòbil de Barcelona, per la por, normal però excessiva, al contagi entre les empreses del sector.

Hi ha una edat en què les paraules són una descoberta. I una altra, que et cauen al damunt com un pes mort que et paralitza o no et deixa respirar. Les discussions que has sostingut, les diferències amb familiars, amics i coneguts, que no vas saber controlar, les disputes de parella que et saturen i no deixen fluir la relació.

Hi ha un moment en què el teu cos sembla no acceptar més mala energia a la vida. I si no vols col·lapsar, et queda aprendre a respirar sense tensió: mirar el món de forma més positiva. Allò del got mig ple. Fem moltes classes de coaching, de ioga, i poques vegades tenim la facultat de tornar a començar. A recuperar el sentit infantil de les paraules, quan es pronuncien com un descobriment meravellós.

Un tema que als adults els importa molt, i als infants gens, són els percentatges. Vegin aquest 30% de ciutadans que segons una darrera enquesta reclamen el referèndum. Que tenim una situació política enquistada, que no va enlloc, és sabut per uns i per altres. Per damunt de les diferències polítiques. I que aquesta situació enquistada ens provoca pèrdues econòmiques importants és reconegut per uns i no tant per uns altres. Però és real, i afecta les empreses i els ingressos ciutadans. Aquest 30% trenca el discurs que se'ns ha venut que una gran majoria volia un referèndum per ser independent, o no ser-ho. Quan a la televisió pública tenim programes on el 75% dels convidats són independentistes, i això no és motiu de debat o reclamació, sabem que alguna cosa falla. I explica l'afartament d'una part de la societat del combat polític que manté uns en el poder però sembla desentendre's de la gestió del dia a dia. En aquest cas calen gestos, i no paraules.